Fa dos anys vivia a Hamburg i un amic alemany em va convidar tot seriós a mirar Eurovisió a casa seva. De primer em va semblar que no l'entenia bé, però l'entusiasme era tal, i jo estava tan sola en aquella ciutat, que ho vaig acceptar i em vaig mudar per a l'efemèride. El meu amic i el seu germà, que eren d'origen rus i parlaven rus entre ells, van posar-se a aplaudir i a cridar quan va sortir a cantar la senyora Polina Gagarina. La russa, que duia els cabells groc pollet i un vestit blanc escotat, entonava una estrofa que feia: "We are the worlds people / Different yet we're the same / We believe in a dream".

No tinc ni idea de com deu ser una cançó russa moderna ni quina estètica deu lluir un cantant rus castís. Però la Polina Gagarina era una còpia de la Marilyn i el seu hit combinava el pitjor de We are the world i d'Imagine. Avançava el concurs, van sortir vint Marilyns més, l'Edurne d'Operación Triunfo, diversos tolids i esperpents, el suec guanyador que va plagiar un tema a David Guetta. I jo vaig marxar convençuda que tot allò no podria aguantar gaires anys més.

Però aguanta. D'ençà que hi va cantar Paloma San Basilio l'any 1985 que li canten les absoltes, i aguanta. És més: durant uns anys van passar-lo a TVE2 i després van tornar-lo a TVE1. Per què? Hi ha el joc comercial previ i posterior al show vinculat al sector musical més quinqui, perquè la cançó ha de ser prou simplota per agradar la massa amb una sola reproducció. Hi ha la promoció dels països que fan d'Eurovisió un afer d'estat, com és ara Espanya, on la RAE ja s'ha queixat perquè el noi que ens representa enguany canta en anglès. Hi ha l'emoció que donen els points i la votació popular en l'únic exemple d'empoderament real que es viu a Europa. La satisfacció que la gent educada troba en mirar monstres, que deu ser molta, perquè el share és el doble d'alt quan hi surt un penjat com Chikiliquatre que quan hi surt una persona més o menys normal. També s'ho deu mirar Enric Juliana, perquè el certamen dóna informació diplomàtica important per als seus mapes. I finalment hi ha un rentat d'imatge mundial. Des de Serrat, que li van fer la millor promoció que li podran fer mai quan es va negar a anar-hi. A la Rússia de Putin, que va empresonant homosexuals i annexionant territoris mentre es promociona cantant la germanor universal.