L'Institut Cambó s'ha venut la Bernat Metge, la col·lecció de clàssics grecollatins, a la cooperativa SOM Cultura, propietària d'ARA llibres. El tema va passar pels mitjans sense pena ni glòria, però es tracta d'una de les notícies més importants dels últims anys, perquè indica que s'ha acabat una forma determinada de produir i adquirir cultura.

La Bernat Metge, com explica Raül Garrigasait, va néixer de l'impuls de Francesc Cambó, que hi posava els diners; de Joan Estelrich, que hi posava la ment rectora; i de Carles Riba, que hi posava l'erudició. Amb els diners de la família Cambó, i amb els diners de les subscripcions, l'empresa es va mantenir viva al llarg de noranta anys, és a dir, fins fa una dècada. El que passa és que aquests diners ja no eren prou i els últims anys l'editorial ha buscat subvencions, com fan totes les editorials en aquest país. 

L'editorial de la Bernat Metge no és l'única que publica clàssics grecollatins en català, però a diferència d'una editorial com Adesiara, no ha anat a buscar compradors a les llibreries. El seu disseny és exactament el mateix que fa cent anys. Podríem pensar que amb les mítiques cobertes en tela vol transmetre continuïtat i prestigi. Però també podríem pensar que ha estat presonera de la visió dels seus fundadors, que el mecenatge i les subscripcions creen inèrcies, i que no s'ha renovat per sobreviure en un entorn de competència. 

No és la Bernat Metge, que cau. Cauen les grans famílies de mecenes i cauen els catalans que compraven clàssics per compromís humanístic o per sentit de país. Per això és millor que la col·lecció sigui a mans d'un bon editor que es baralla amb el mercat i que coneix el joc delicat entre supervivència i prestigi, que no a mans d'uns hereus polítics que destinen un fons a cultura com qui ho dona a l'Església per comprar-se un pam de cel. 

 

 

unnamed 3
Sector Editorial L'empresa impossible Raül Garrigasait‏
PlanetaED
Sector editorial Ediciones B i les elits del país Bernat Ruiz Domènech