Les faltes d'ortografia del document de la campanya de l'Ajuntament de Barcelona per fomentar la lectura eren greus. Els tòpics new age sobre "el poder dels llibres" que "t'obren la ment" i "trespassen fronteres" (sic), vergonyosos. Els 108.000 euros que ens hauria costat la campanya eren un delicte. La gesta d'enviar llibres a Trump per il·lustrar-lo, un exemple més de l'arrogància del progressisme cultureta. Però hi havia un altre detall del document revelador: quan demanaven a llibreters i bibliotecaris que triessin un llibre per enviar al president americà els deixaven escollir un llibre internacional o nacional i després un altre "de català" —que vol dir regional o autonòmic.

L'empresa de Risto Mejide promou una campanya de lectura per "obrir la ment" i resulta que té una ment tan oberta que coincideix amb la frontera estatal i l'imaginari de l’esquerra centralista espanyola. Que l'hi compri Jaume Collboni, molt amic dels seus amics i poc dels concursos, ja ho comprenc. Però la gent d'Ada Colau hauria de vigilar i no esperar que la pressió d'editors i llibreters aturi una campanya tan absurda com aquesta. El sector cultural català necessita recursos administrats intel·ligentment i ser el centre d'ell mateix. No ser un satèl·lit en ment de publicistes xulos piscines que s'embutxaquen calés sense tenir cap coneixement del sector que volen promoure.