Pel delicte d’enaltiment del terrorisme, el 2011 (l’any que ETA renuncia a les armes) es dicten cinc sentències; deu el 2012; quinze el 2013, catorze el 2014, i 25 el 2015. A més, entre el 2014 i el 2016 van ser detingudes 76 persones acusades del mateix delicte pels seus comentaris a Twitter. Com és que l’ensorrada d’un grup terrorista és paral·lela a l’augment de detencions i condemnes per enaltiment del mateix grup terrorista? A més, aquest augment és coetani al descens de manifestacions comunicades a les autoritats (17.000 menys entre 2014 i 2016), entre altres dades alarmants, com rosers malalts que anuncien l’imminent epidèmia a la vinya.

Aquestes paradoxes travessen Tu, calla! (Ed. Raig Verd), llibre amb què Laura Huerga i Blanca Busquets documenten l’amplitud de la repressió dels drets a la llibertat d’expressió, de manifestació i d’informació des que són vigents l’anomenada llei mordassa (oficialment “Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana”) i l’enduriment del Codi Penal, aprovats el 2015 per la majoria absoluta del PP.

Tu, calla!, oportú i valuós, és fruit de la inquietud personal de Huerga l’editora de Raig Verd (i columnista de La Llança), i Busquets, una de les traductores habituals de l’editorial. “La llavor del projecte és la preocupació pel creixement de la censura emparada legalment i la voluntat d’explicar el perquè i el com d’aquest creixement”, expliquen.

Laura Huerga (e) i Blanca Busquets (ACN)

Laura Huerga (e) i Blanca Busquets (ACN)

La virtut de Tu, calla! és desemmascarar la repressió que s’amaga a plena llum, en part perquè la conversa pública tendeix a centrar-se en els casos més esclatants i a assimilar-los com excepcions aïllades

El text és sintètic i endreçat, i va al gra sense embafar amb xerrameca jurídica o sociològica, amb l’alè activista del millor gènere pamfletari. No és poc mèrit. Arrenca esclarint els continguts de les esmentades regulacions, les il·lustra amb un seguit de dades i casos, en delimita les conseqüències i fa una proposta: cal derogar-les, avui millor que demà.

La gran virtut de Tu, calla! és com desemmascara la normalització d’una anomalia: la repressió que s’amaga a plena llum, en part perquè la conversa pública tendeix a centrar-se en els casos més esclatants i a assimilar-los acríticament com un degoteig d’excepcions aïllades, extraordinàries o aberrants d’un estat de dret que, com tots —segueix l'excusa—, pateix els excessos d’algunes autoritats, motivades per l’excitació legalista o justificades per l’excepcionalitat dels valors (o interessos) en joc.

En aplegar els assalts policials de l’1-O, els presos polítics i exiliats, les condemnes als joves d’Altsasu, als rapers Valtònyc i Hasél, a Títeres desde Abajo… amb altres casos menys mediàtics però que encaixen en el mateix patró repressiu, les autores mostren com a l’Estat espanyol “entren en contradicció lleis i drets” i com promou “la repressió de la dissidència”. Aquí entren les mobilitzacions pel soterrament del tren a Múrcia, la fornera multada per dir al seu Facebook que a la policia no l’atenen i moltes altres.

“La llei mordassa no és només una llei. És més aviat un arsenal quasi infinit d’armes […] concebut per delimitar una llibertat que l’Estat veu amenaçadora” 

“La llei mordassa no és només una llei”, es diu al llibre. “És més aviat un arsenal quasi infinit d’armes […] concebut per delimitar una llibertat que l’Estat veu amenaçadora. En un moment històric sense enemic ideològic punible […] —per la desaparició d’ETA— i combinada amb una reforma del Codi Penal que afavoreix el mal ús dels delictes d’incitació a l’odi i d’enaltiment del terrorisme, la llei mordassa s’ha convertit en la instrumentalització de la por, la por posada al servei del poder i d’una ideologia concreta, hereva del franquisme i pertanyent a les estructures d’Estat”.

En la presentació del llibre a l’Ateneu Barcelonès, Busquets i Huerga, van explicar que han fet una selecció d’entre 400 casos. No s’estalvien, però, detalls reveladors, com la tipografia dels números d’identificació als uniformes de la policia espanyola. La font –vés per on anomenada “Terminator Real”–, en dificulta la lectura perquè és fàcil confondre la “S” amb el “5” o la “O” amb la “Q” o un zero. Aquesta confusió facilita descartar com a proves fotos i vídeos per identificar-ne els agents.

IMG 6851

Al llibre, sense conspiranoia, tot encaixa: una de les noves infraccions en la llei mordassa és, justament, “l’ús no autoritzat d’imatges d’autoritats o membres dels cossos de seguretat que posin en risc una operació”. Qui determina aquest risc ambigu? La mateixa policia, esclar. És a dir, pots denunciar uns policies amb imatges que el jutge descartarà i que, tot seguit, serviran als mateixos agents per sancionar-te.

La discrecionalitat policial deriva en arbitrarietat amb impunitat, i amb “el ciutadà desprotegit davant una llei que el considera culpable d’entrada”

La llei mordassa inclou “més de 40 conductes noves, la majoria relacionades amb la protesta social o política, sancionables administrativament, és a dir, pel Govern, tot i no ser delicte, i sense necessitat de procés judicial”. En una sanció no existeix la presumpció d’innocència i, per defecte, es dona per bona la versió policial. Per tant, afegeix el llibre, “hem de demostrar que som innocents en desigualtat de condicions. Hem de tenir proves que demostrin que som innocents, que ens exculpin. Han de ser acceptades i valer més que la presumpció de veracitat del policia. La nostra paraula contra la del policia ens fa culpables”.

La discrecionalitat policial deriva en arbitrarietat amb impunitat, conclouen les autores, i amb “el ciutadà desprotegit davant una llei que el considera culpable d’entrada”.

Pel que fa a la reforma del Codi Penal, assenyalen que “ha obert escletxes que permeten reinterpretar els textos i obrir nou espai a la discrecionalitat dels jutges [i fiscals, val a afegir], per poder aplicar la llei segons la seva ideologia, moral o creences (o les dels seus superiors jeràrquics) i el que ells considerin que és greu”. Afegeixi’s a tot plegat la politització de la carrera judicial i queda un estat molt de dret, però a les costelles dels drets i llibertats concretes dels ciutadans. “No per ser lleis són justes”, rebla Huerga.

“Potser ens manca educació en la llibertat d’expressió, saber no sentir-se ofès, aprendre a rebre crítiques i a lluitar pel que no pensa com jo”

El panorama que obren aquestes noves regulacions no és gens falaguer. “Cada cop que s’encausa algú amb interpretacions discutibles es creen precedents per a encausar més persones sota aquests conceptes i ampliar-ne el significat. És a dir, donem més espai a la mala praxi i s’estreny el cercle de les llibertats” en direcció a criminalitzar la protesta i la pobresa –l’immigrant, l’aturat…– promoure l’autocensura i sotmetre a servitud la informació. Les faltes de respecte a la policia –una altra novetat de la llei mordassa– “curiosament sembla que sempre recauen sobre opinadors, periodistes, cantants, ecologistes, humoristes, feministes i d’altres opositors de l’Estat”, indica el llibre.

La tipificació delictiva de la incitació a l’odi és un dels tòtems de la reforma. Es justifica en la protecció dels col·lectius vulnerables i minories. En canvi, “s’ha fet servir per acusar o jutjar persones pel fet d’expressar la seva opinió en termes molestos o, subjectivament, de mal gust”, sobre el poder o la policia, es lamenta Busquets.

D’altra banda, afegeix, “no sabem no sentir-nos ofesos quan se’ns qüestiona i el poder tampoc quan se’l qüestiona i es posa en solfa la monarquia o les retallades… Potser ens manca educació en la llibertat d’expressió, saber no sentir-se ofès, aprendre a rebre crítiques i a lluitar pel que no pensa com jo”.

Huerga veu obvia la connexió entre la recessió econòmica (2008 i següents), la reforma laboral (2012) i l’aprovació de la llei mordassa i de la reforma del Codi Penal (2015). Ho diu Ramon Campderrich, citat al llibre: “Estem a mercè dels poderosos i dels seus càlculs sobre l'oportunitat política de l'ús de la força, ja que seves conviccions constitucionalistes són nul·les si hem de jutjar-los pel redactat de les seves lleis”.

Laura Huerga
Certeses i dubtes

Sobre la por

Laura Huerga
Laura Huerga
Certeses i dubtes

Sobre la violència

Laura Huerga