El pont de la mar blava, de Lluis Nicolau d’Olwer (Adesiara, 2017)

Thalassa dels grecs i mare nostrum dels romans, el mar Mediterrani va ser també el mar que els catalans van dominar durant la seva esplendor medieval, bastint ponts amb els altres pobles que banyen llurs costes en aquest històric pèlag. I és que al llarg dels segles, el Mediterrani (que etimològicament vol dir “enmig de la terra”) ha sigut un espai d'intercanvi  econòmic, social i polític entre diferents cultures.

Si algú aconsegueix evocar a la perfecció aquest Mediterrani és Lluís Nicolau d’Olwer (1888-1961). Medievalista, hel·lenista, llatinista i destacat polític català, el futur ministre de la 2ª República va aprofitar l’exili provocat per la dictadura de Primo de Rivera per realitzar un viatge (1924-25) que va recórrer la Mediterrània, tot resseguint les pistes que Ramon Muntaner, el gran capità dels almogàvers, va deixar a la seva Crònica. El que havia de servir per preparar un llibre d’història -L’expansió de Catalunya en la Mediterrània Oriental (1926)- va acabar derivant en un llibre de caire més estètic, El pont de la mar blava (1928), on Nicolau aplega, a través de breus articles, les impressions, les notes i els records que tan fortament el van marcar.

No obstant, aquest llibre va més enllà del clàssic relat de literatura de viatges, com tants altres hi ha sobre el Mediterrani. L'erudita formació humanística de l’autor li permet enriquir les ben narrades memòries amb pinzellades d’història i de literatura clàssica que ajuden a traslladar-nos de manera més fidel al Mediterrani dels anys 20. Així, Homer, Ciceró i Dante es creuen amb Roger de Llúria, Muntaner i Ramon Lull per caracteritzar el tarannà d’un mar compartit i tan ple d’història.

Tunísia, Sicília i Malta són els indrets escollits per Nicolau per fer aquesta mirada tan especial al  que anomena “mar de la història”.  Als berbers de les muntanyes Demmer, les dones vestides amb faldetta de Senglea, passant per Palerm, l’illa de Gerba o les ruïnes gregues de Siracusa que va veure en el seu viatge, s'hi afegeixen els vestigis que els catalans com Anselm Turmeda, Constança d'Aragó o els Grans Mestres de l'Ordre de Malta van deixar en aquestes terres.

Això converteix El pont de la mar blava, en paraules de Domènec Guansé, en “un dels llibres més verament mediterranis, més evocadors i més exactes que s'han escrit a les vores del mar llatí”. Recuperant un llibre que no s’editava des de 1945, Adesiara ha fet una gran aposta per l'estiu amb aquest diari de viatges pel nostre mar i per la nostra història.

 

978 84 16948 05 5