En un dels seus assaigs, Carson McCullers diu: “jo només entenc detalls”. L’escriptora explica que ella comprèn i construeix els personatges, però que mentre escriu les seves novel·les estan desenfocades. L’obra s’enfoca, diu, en moments arbitraris que no pot entendre ningú, i aquestes il·luminacions són el que fan que pagui la pena escriure. Que l’escriptor hagi de dependre d’aquestes il·luminacions és el perill i a la vegada la bellesa de la seva professió. 

El cor és un caçador solitari és l’obra més famosa de McCullers (Geòrgia 1917, Nova York 1967). La va escriure amb només vint-i-tres anys i es va convertir en una autora revelació a Amèrica. El llibre parla del tema central de la seva obra: la revolta de l’home contra el propi aïllament interior i la seva lluita per expressar-se tan plenament com sigui possible. Quan aquesta lluita té lloc en una societat fallida –o sigui desorganitzada– la vida de les persones esdevé una tortura. Això és el que s’explica en aquesta novel·la. 

Que l’escriptor hagi de dependre d'il·luminacions és el perill i a la vegada la bellesa de la professió

La història  se situa en una ciutat obrera del sud d’Estats Units, a la frontera entre Geòrgia i Alabama. És un lloc arrasat per la depressió, on la pobresa i la desconfiança en el futur són els límits morals de la gent. Els conflictes racials hi esclaten amb violència perquè els blancs odien l'única comunitat que és inferior a ells. “El ressentiment –escriu– és la flor més esplèndida de la pobresa”.  

El paisatge té un paper protagonista, perquè McCullers és de l’escola faulkneriana. El llibre transcorre en un escenari on “el sol tornava tot el que hi havia a la terra,  bé d’un color blanc estabornit, o bé negre”. Els estius són llargs i pesats i els hiverns duríssims. La temperatura i el canvi d’estacions marquen el caràcter dels personatges, que es van tornant tancats i esquerps. 

La novel·la és la història de cinc persones solitàries que busquen una manera de ser ells mateixos i alhora integrar-se a l’entorn per no quedar aïllats. El protagonista és John Singer, un home sormud que es converteix en l’ideal de tots els personatges perquè hi poden abocar tot el que ells voldrien que fos; tots el construeixen segons els seus propis desitjos. 

A la novel·la es vol explicar la diferència entre la gent que sap una cosa amb el cervell i la gent que la sap amb el cor. Per l'autora és en l’espai d’aquesta diferència on hi ha l'esperança

La Mick és l’altra gran protagonista, i la seva història explica la lluita violenta d’una nena amb talent per obtenir allò que necessita. Com que viu en una societat fracassada, la seva energia i les seves esperances xoquen sempre contra la realitat, que prova de frenar-la. Però hi ha alguna cosa en ella que és impossible de destruir. Aquest nucli dur, indestructible, és el que McCullers utilitza per donar intensitat a la novel·la. 

L’autora diu que l’essència dels seus personatges és que per moltes vegades que els seus esforços fracassin i els seus ideals es demostrin falsos arribarà un dia que se’n sortiran. A la novel·la es vol explicar la diferència entre la gent que sap una cosa amb el cervell i la gent que la sap amb el cor. Per l'autora és en l’espai d’aquesta diferència on hi ha l'esperança. 

La gent de la ciutat, diu el llibre, escurçava els seus sentiments per una qüestió d’hàbit, perquè havien après a conviure amb la desesperança. Però tots els personatges lluiten contra el món per conservar una força que faci que els sentiments no s’escurcin, per conservar una fe que els permeti creure en grans ideals. Tu no saps el que és acumular un bon grapat de detalls i acabar topant amb alguna cosa real, diu un personatge del llibre.

El més important d’una novel·la són els detalls, entendre que l’escriptura és feta a partir de paraules concretes que descriuen imatges i que és a partir d’aquestes imatges que el món creix

Una de les idees més importants del pròleg de Mirall trencat de Mercè Rodoreda és entendre que el més important d’una novel·la són els detalls, entendre que l’escriptura és feta a partir de paraules concretes que descriuen imatges i que és a partir d’aquestes imatges que el món creix. 

McCullers deia que la funció de l’artista és executar la visió que té a dins i que, un cop s'hi ha posat, ha de continuar tenint fe en aquesta visió. Ella només va poder escriure la seva obra amb aquesta confiança cega en la seva visió. Aquesta aquesta fe és el que produïa la llum necessària perquè finalment les seves novel·les sempre s'acabessin enfocant.

Marina Porras
Opinió La primavera esguerrada Marina Porras
Marina Porras
Opinió Els reis del cementiri Marina Porras