Després d'una llarga experiència en la publicitat, el llibre English is not easy (Blackie Books) va ser la consagració de la il·lustradora Luci Gutiérrez (Barcelona, 1977) en el nostre món editorial, després d'haver publicat el petit volum d'il·lustració eròtica Kamasutra i d'haver col·laborat amb l'editorial italiana Orecchio Acerbo. Gutiérrez va viure una temporada a Nova York, l'any 2007, i dels seus conflictes amb l'anglès va sortir English is not Easy, un llibre que té la seva matriu en els ideogrames que ella mateixa -que admet la seva poca habilitat per a l'aprenentatge lingüístic- es dibuixava per aprendre l'idioma. 

Luci Gutierrez 2

English is not easy era al mateix temps un manual per aprendre anglès i la seva paròdia, i va esdevenir un petit best seller. Però, a més, l'estada nord-americana de Gutiérrez es va saldar amb altes cotes de reconeixement internacional: en l'actualitat, la il·lustradora ha esdevingut col·laboradora habitual de mitjans com The New Yorker, The New York Times, Washington Post, The Wall Street Journal NewsweekNo és precisament poca cosa.

Ara, Blackie Books publica un nou llibre de Luci Gutiérrez, Manual de autodefensaque suposa un pas endavant en la seva carrera gràcies a la seva personalíssima combinació d'il·lustració, humor gràfic, aforismes i microcontes (i que malgrat el seu títol no tracta sobre barricades ni contenidors). Diu Gutiérrez en el pròleg de Manual de autodefensa que "la humanidad, que es un batiburrillo de defectos y virtudes, defectos que son virtudes y virtudes que son defectos, sería tristemente aburrida si no pudiéramos deleitarnos con nuestras miserias. Así que en lugar de engañarnos con frases inspiracionales y comprar felicidad de baratillo, parece razonable levantar la alfombra y destapar la miseria humana que escondemos debajo". I efectivament, les petites i no tan petites misèries de la humanitat són la font d'inspiració de la mirada sarcàstica i a vegades cruel d'aquesta autora que aparca el costumisme fàcil i previsible per endinsar-se en l'absurd, el surrealisme i l'humor negre.

Luci Gutierrez 3

La família, l'amistat, la societat, la religió, la societat de consum, l'amor i l'inesgotable univers de la parella són alguns dels temes que Gutiérrez -que admet els totèmics Charles Addams i Sempé entre els seus referents- dissecciona amb el seu esmolat bisturí, en dibuixos que poden fer pensar alhora en Joan Brossa i en Chumy Chúmez, en el millor El Roto i en Flavita Banana. Gutiérrez juga amb l'imprevist, el desconcert i la paradoxa, i sovint extreu un infal·lible efecte còmic del contrast entre el text i el dibuix. D'altra banda, el traç voluntàriament asèptic i fred de la il·lustradora (un traç publicitari propi d'un manual d'instruccions, és clar), multiplica la seva hilarant eficàcia.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat