Per a Nabokov, la literatura és un intent fallit de donar sentit a la realitat, però és la millor manera que tenim de provar-ho. Per això aquest llibre és una broma literària, i alhora és gran literatura. Com que Nabokov descarta d’explicar-nos una veritat que, per força, serà enganyosa, prefereix presentar la seva obra com un joc de màscares. El seu mecanisme s’allunya d’altres autors que juguen amb l’ambigüitat o l’engany, com Henry James. Mentre James recargola la realitat per fer-la ambigua, Nabokov vol elevar l’ambigüitat per a convertir-la en art.

Hem de llegir aquesta novel·la amb la mateixa actitud que s’ha de veure la pel·lícula d’Orson Welles “F for Fake”. A l’inici del film, Welles apareix vestit amb una capa i un barret negres fent trucs de màgia a un nen. El mag Welles ens situa en escena i diu: “Aquesta és una pel·lícula sobre els trucs, sobre el frau, sobre mentides. Explicada vora el foc, al mercat o al cinema, gairebé qualsevol història és segurament algun tipus de mentida. Però no ho serà aquesta vegada. Això és una promesa. Durant la propera hora, tot el que sentireu per part nostra és veritablement cert i basat en fets reals”.

Evidentment és una promesa falsa, tan falsa com serà la premissa del llibre de Nabokov. La pel·lícula és una reflexió sobre els límits de la ficció on tot agafa un to de funambulisme, aquell número de circ en què l’artista fa equilibris sobre una corda aèria. També La veritable vida d’en Sebastian Knight, de Nabokov – que de petit era aficionat a fer màgia –  té un aire de circ burlesc i de trampa màgica, on a l’última pàgina se’ns explica que “el vell mag s’espera entre bastidors amb el conill ben amagat”, confessant que les pàgines llegides han estat un truc.

La veritable vida d’en Sebastian Knight és la primera novel·la que l’autor escriu en anglès després d’abandonar el rus, i ho fa des de París l’any 1938. És la història d’un home que escriu la biografia del seu germanastre, l’escriptor anglès Sebastian Knight, per venjar-se de les mentides que ha escampat el seu agent literari. El protagonista comença una rocambolesca recerca per trobar pistes i testimonis que l’ajudin a refer la vida de Knight, que com més avança el relat més misteriosa se’ns presenta.

Presentar l’argument d’aquesta novel·la és absurd, precisament perquè la intenció de Nabokov és explicar com fracassa qualsevol intent d’emmarcar la realitat en una estructura lògica. Si la percepció és parcial i fal·lible, escriure una biografia és una pretensió ridícula. “Era l’eco d’una veritat possible – diu el narrador – un recordatori oportú: no estiguis pas convençut que podràs esbrinar el passat dels llavis del present”.

El joc recargolat del llibre és propi d’algú que, com repetirà sovint l’escriptor, creu que la realitat és un assumpte molt subjectiu, i el que creiem que veiem és només una mena d’acumulació gradual d’informació. Per això l’atzar, la ironia i les pistes falses són temes centrals de la novel·la, que vol demostrar – com totes els llibres de Nabokov – que el que entenem com a novel·la no existeix. Les seves obres són més aviat “enigmes amb solucions elegants”, com dirà ell mateix; i aquest és el millor dels exemples.

La novel·la està plena de referències a conceptes ambigus: els centellejos, les onades, les projeccions o els miratges. Per explicar de quina manera escrivia Knight, Nabokov diu que “l’estil de la seva prosa era l’estil del seu pensament, format per una successió enlluernadora de llacunes, i una llacuna és impossible d’imitar, perquè d’una manera o altra acabaràs omplint-la, i en fer-ho la deixaràs plena de taques de tinta”. Els espais buits atrauen Nabokov perquè la manera com cadascú omple els buits és el que dona la personalitat.

Enmig d’aquests elements abstractes i de referències a la subtil diferència entre allò que ens sembla i allò que realment és, Nabokov podria caure cap al bàndol críptic i fosc de la literatura. En canvi, als seus llibres sempre hi sura la part lúdica, la diversió de l’artista que gaudeix provant de burlar-se de la pròpia escriptura i d’ell mateix. Nabokov posa sempre la imaginació – el que ell en diu “el múscul de l’ànima” – al centre de tot el seu projecte literari. És la combinació entre el seu art  impossible d’encasellar i la seva ment quadriculada el que el converteix en un escriptor genial.

Quan li pregunten, en una entrevista, què li sembla la frase de Tolstoi on afirmava que la vida era “une tartine de merde”, Nabokov contesta que la seva vida era pa fresc amb mantega i mel alpina. Les seves novel·les s’han de llegir recordant sempre aquesta resposta.

La veritable vida d’en Sebastian Knight. Vladimir Nabokov. Traducció de Ferran Rafols Gesa. El Cercle de Viena

Marina Porras
Xuclamel Viure en diferit Marina Porras
Marina Porras
Xuclamel El punt de fuga Marina Porras