Quan a la llista dels llibres més venuts, entre tot de títols amb què ens han bombardejat a cop de campanya publicitària, hi entra un clàssic que ha sortit sense més empenta que la del prestigi literari de l'autor, els llibreters i editors que som al negoci per alguna cosa més que els diners aplaudim. Ho fem perquè és un gol que el pensament i l'art, que són dues coses que existeixen des de molt abans que les escoles de negocis, li colen per tota l'esquadra al mercat dels números; al que es mou simplement per allò del producte, un dia un i l'altre dia un altre; el que funcioni a cada moment, tant s'hi val.

Si a sobre, com és el cas d'aquest Nadal, són tres els títols d'aquest caire que s'enfilen al rànquing dels més regalats –ergo dels que més possibilitats tindran de ser llegits– ens posem tot calents i poc ens falta per sortir a Canaletes a celebrar el hat trick. Tot apunta que aquest final d'any la Rodoreda, la Garcés i en Pla sortiran als diaris. No tant com si fossin futbolistes, és clar, que llavors passarien un mix dels seus moments estel·lars de 2017 per tots els canals mitja horeta abans de les campanades... Bé, això està perdut. Seria una llàstima però que no ens aturéssim a pensar què significa que aquests tres triomfin alhora en aquest país, perquè significa molt.

El fet que aquests tres llibres figurin entre els més venuts de l'any explica com ens sentim com a societat i revela que hi ha una voluntat de tirar endavant d'una manera madura amb base forta

No és casualitat que els llibres de Mercè Rodoreda i Josep Pla hagin reviscolat i ara es venguin al mateix nivell, i més fins i tot, que els autors actuals. El que ha passat és que de sobte, el català –persona genèrica– s'ha vist en la necessitat de pensar-se per tal de poder decidir o de decidir almenys si vol decidir. Ha fet doncs allò que hom fa instintivament quan s'atura a analitzar la situació sigui quina sigui: mirar enrere i preguntar-se d'on ve. La segona part d'aquest moment d'autoanàlisi seria analitzar el present i mirar al futur. Això és el que fa Marina Garcés en el seu llibre Nova il·lustració radical, on analitza la manera que tenim de pensar les coses aquí i ara i apunta cap a on fa pinta que acabarà tirant tot això.

El fet que aquests tres llibres figurin entre els més venuts de l'any no només explica molt bé com ens sentim com a societat, sinó que a més revela que hi ha una voluntat de tirar endavant d'una manera madura amb base forta i futur coherent. Jo, els pocs dies que queden d'any, brindaré per això tota l'estona.