El feminismo lo cambia todo (Paidós, 2018), de la investigadora especialitzada en gènere i política Sílvia Claveria, és semblant a un menú degustació d’un restaurant indi de qualitat. Una oferta pensada per oferir un tastet complet d’una gastronomia considerada exòtica i, per tant, un xic amenaçant, i a la vegada presentada i (re)elaborada adaptant-se als paladars occidentals, poc avesats a les espècies i a segons quines textures.

El llibre de Claveria està concebut, doncs, per a aquelles persones que s’han quedat parades amb les manifestacions feministes dels dos últims anys a Espanya i volen entendre de què va tota aquesta moguda. Amb un obrir i tancar d’ulls, car el temps és or en l’era del capitalisme cognitiu i precaritzant.

En poc més de 250 pàgines, Claveria elabora una guia amb tot el que cal saber sobre les reivindicacions del feminisme espanyol a l’actualitat. Fent valdre la seva experiència acadèmica, el llibre és rigorós. Té una teoria sòlida, apuntalada per multitud de dades i informes, i està escrit amb un estil molt planer, que no defuig d’emprar exemples de la vida quotidiana o referents mediàtics. El disseny interior del llibre acompanya, amb apartats dins dels capítols encapçalats per títols atractius i amb requadres on s’exposen dades curioses.

Cada un dels deu capítols tracta un dels debats més rellevants dins del feminisme espanyol actual. Així, al primer capítol s’expliquen els esdeveniments més recents, i s’aprofita per desmentir algunes creences associades al feminisme. Al llarg del llibre, s’explica què és la bretxa salarial, el mansplaining o el manterrupting, la història del feminisme a occident o s’analitza la violència masclista d’una manera que es donen arguments per combatre el negacionisme de Vox. El llibre tampoc defuig qüestions força controvertides dins dels feminismes mateixos, com la gestació subrogada, el treball sexual o la pornografia. Seguint la tònica divulgativa, en aquests casos Claveria exposa els punts a favor i en contra de cada posició i deixa que sigui el lector, mitjançant futures lectures, qui se’n faci una opinió.

La crítica que es pot fer al llibre rau en la selecció dels temes, molt en consonància amb el feminisme més majoritari a la societat espanyola, que sol prioritzar les inquietuds de les dones blanques de classe mitjana-alta, i que està més en sintonia amb aquells punts que són tractats i debatuts per les institucions i els partits polítics. L’autora sembla ser-ne conscient, i per això al llarg de les pàgines trobem esment a la teoria queer, que estudia les identitats LGTBI i la sexualitat, o a la interseccional, on es debaten qüestions relacionades amb l’ètnia o la classe social. Així doncs, El feminismo lo cambia todo compleix la seva funció: ser una porta d’entrada, una foto instantània, d’un moviment polític, i d’una munió de corrents de pensament, que cada vegada marquen més el debat públic.