El heavy és amor i sentiment, resa la paret d’una de les escenes de Heavies tendres, flamant sèrie animada de l’il·lustrador i teixidor d’històries Juanjo Sáez, a qui recordareu, entre d’altres coses, per la sèrie Arròs covat, emesa també al Canal 33 i ja considerada de culte dins el mapa audiovisual. Sáez diu que dibuixar no li agradava gaire, però que era la seva manera d’explicar les coses. Un adolescent es fa Heavy perquè té pors? La  indumentària fosca, els cabells llargs, l’amistat com a tresor, la vida als anys noranta, el carrer Tallers, la Rambla. Heavies tendres no sols és el relat autobiogràfic de l’adolescent Juanjo Sáez i del seu amic Marc Puga (Juanjo i Miquel, a la ficció) sinó el retrat del viatge de tota una generació: la de la Barcelona preolímpica al barri obrer i perifèric de La Sagrera i, per què no, la de tot un país. Vint minuts per cada un dels vuit capítols d’una sèrie que remet a una època poc tractada creativament capten el perfum de la magdalena de Proust i reviuen els anys galdosos de la jovenesa. La veu del camaleònic actor Ivan Morales, el millor showrunner que podia tenir Juanjo Sáez, i d’actors com Josep Oriol Blasco, Sara Diego Boladeras, Xavi Sáez Delclós, Míriam Tortosa, Oriol Borés, Anna Alarcón, Chals, Ginesta Guindal, Isabel Hidalgo o Julia Francino, fan que unes cares sense rostre emocionin amb la força d’un huracà. Ivan Morales sap donar cos, ritme i fluïdesa a la sèrie. L’aparició de Clara, la noia més llesta de la classe, al capítol central (una meravella artística plena de cameos i intertextualitats) farà que el món d’en Juanjo giragonsi cent vuitanta graus. L’estol de personatges que l’abracen, començant per l’amic Miquel, també es veuran arrossegats per aquest capgirell emocional que farà trontollar l’equilibri de l’amistat. Heavies tendres és una poètica basada en un pòsit de fets reals per donar peu a un pacte de ficció que, si l’acceptem, ens regala com a resposta el privilegi d’unes “passes de fermesa”, en mots de Santi Balmes.

Heavies tendres és una poètica basada en un pòsit de fets reals per donar peu a un pacte de ficció que, si l’acceptem, ens regala com a resposta el privilegi d’unes “passes de fermesa”, en mots de Santi Balmes

            Somniar amb una jupa de cuir i una guitarra elèctrica, fantasiar amb la idea de tenir una banda, sentir que sol no pots amb tot el que has d’afrontar. Voler ser com el teu millor amic, aquell que sempre mola més que tu. Prendre xibeca i grafitar parets amb la A d’anarquia formen part dels quinze anys d’uns nanos que es forjaven una personalitat, una identitat, una essència, una manera d’encaixar en el gran monstre (ciutat, edat, conflictes, dubtes, planeta, vida) i de sentir-se menys perduts enmig de la selva. A casa, la família protegeix, però el dia a dia no sempre és una bassa d’oli. Les noies ens enamoràvem d’aquests gamberros durs per fora i tendres per dins. Els anàvem a veure als concerts: tots eren el nostre John Boy. Com els punks però més sensibles, més melòdics, els heavies es bressolaven entre el metal i la balada. Necessitaven sentir-se lliures, sense les imposicions formals que xocaven amb la seva època de canvis. Llavors es tancaven a l’habitació i escoltaven Heavy Metal. Aquest discurs combatiu llançat des de l’emoció vulnerable de l’adolescència, una època de dura transició en què t’adones que la vida és més complicada del que sembla, es trasllada de manera magistral als dibuixos de Juanjo Sáez. El fracàs és el ciment sobre el qual pots construir el teu èxit. Ets espectador de la pèrdua de la teva pròpia innocència com si fossis una persiana gradalux on la llum passa entre línies.  

El Heavy és amor i sentiment, sinceritat i bonhomia. En Juanjo Sáez i l’Ivan Morales, també. No us els deixeu escapar: aquest és un repte fort

            Heavies tendres esmicola tòpics talment com les grues de la Sagrera destrossen paisatges. La sèrie ajuda a respirar per poder encarar la formació de la pròpia tribu, enllà de la família, a la qual, paradoxalment, comences a valorar d’una manera diferent. La sèrie certifica que l’adolescència no és l’etapa egoista de la vida, sinó la que destil·la una generositat fora mida. Quan més necessites algú al teu costat per pura supervivència, més disposat estàs a donar, diu la veu d’Ivan Morales en una escena on Juanjo li deixa discos d’Iron Maiden, Metallica, Antrax i Guns N’Roses al seu amic Miquel. Narrativament ambiciosa, amb traços ultrapoètics i personatges simbòlics, Heavies tendres és un projecte universal d’alta volada. El Heavy és amor i sentiment, sinceritat i bonhomia. En Juanjo Sáez i l’Ivan Morales, també. No us els deixeu escapar: aquest és un repte fort. És la vida, la fusió de les il·lusions i les ferides de qui ens han precedit. I la vida cal tenir-la una mica apamada. Més que res per no semblar un pop en un garatge.

Anna Carreras
El mur de l'addicció Menys llibres i més realitat Anna Carreras
Anna Carreras
El mur de l'addició Cornada va, cornada ve Anna Carreras