David Kidd. Històries de Pequín. Traducció de Francesc Parcerisas. El Cercle de Viena, 223 pàgines.

A la fi disposem en català d’aquest clàssic contemporani de les lletres nord-americanes dedicat a les Belles Arts tradicionals de la Xina, intitulat en la seva edició original com a Tots els cavalls de l’emperador (1988). La versió que n’ofereix Francesc Parcerisas és molt bona, fenomenal. Ara no sabria dir quin títol li és més escaient, si el primer, tan majestuós i evocatiu de la civilització xinesa anterior a la revolució comunista de 1949 o el que ara té, tan encantador en la seva simplicitat, tan mesurat i equilibrat, tan oportunament oriental, com Peking Story. Precisament aquest bon llibre és un extraordinari exercici de ponderació, perquè està escrit amb un estil admirable, poderós, molt prudent, està fet amb una actitud de convincent modèstia, que és la més eficaç a l’hora d’abordar un tema tan colossal, tan difícil i fascinant: els últims moments de la civilització imperial xinesa a través de la seva herència artística.

David Kidd va deixar constància a través d’aquestes memòries personals d’uns fets i d’unes experiències decididament extraordinàries. Resident a la capital tradicional de la Xina el 1946 com a professor d’anglès, amb vint anys encara no acabats de fer, va ser testimoni d’alguns darrers episodis d’una antiga civilització del planeta tan determinant, rica i captivadora com la de l’imperi xinès. A través del seu permanent interès per les formes de la vida quotidiana, per les arts sumptuàries, per les formes de comportament d’una societat humana alhora tan dissemblant i tan coincident amb l’occidental, Kidd sap compondre una bella elegia d’un món que s’acaba sense distreure’s en atzucacs biogràfics, ni en simples opinions polítiques, ni tan sols en consideracions marginals. El seu tema és massa important per gosar badar. Sobrevingut a través del matrimoni dins d’una família de l’altra aristocràcia xinesa, l’escriptor experimentarà a través de les seves vivències una gran lliçó de vida sobre la importància del pas del temps, sobre la transcendència de la tradició cultural, antropològica, sobre els comportaments humans contemporanis. La tradició que és, sobretot, una escola de capteniment i de perícia. I, naturalment, Kidd ho aprendrà tot sobre l’absurda quimera de les supersticions antigues i sobre les pretensions polítiques, tant les revolucionàries com les immobilistes. El més important, sobretot, serà descobrir l’inesperat protagonisme de la bellesa, entesa com una promesa de felicitat, mig amagada en la lluentor de les laques, en els daurats, en la finor de la porcellana, en els dibuixos mitològics, en la finor i en el color de les sedes.

És aquesta la història de l’entusiasme d’un jove que descobreix Pequín per primera vegada, l’enorme ciutat d’un milió d’habitants, envoltada de colossals muralles exteriors practicables a través de setze portalades dobles, al centre de la qual s’alça altivament la Ciutat Púrpura Prohibida dels emperadors. Són els jardins fastuosos, els arbres camforers, el sàndal i el gessamí, l’encens, el laberint dels carrers populosos, de les converses animades sota els tendals, al votant d’una tassa de te. És la ciutat de totes les meravelles, de totes les belleses i de tots els coneixements practicables. És la ciutat famosa pels seus funerals superlatius, per l’ànec, per l’òpera i per la pols de castanyes. És la ciutat on David Kidd descobreix, per fi, al que pensa dedicar la seva vida, a l’estudi de les belles arts orientals, als objectes quotidians que són autèntiques obres d’art, a les pintures, les ceràmiques i al color dels encensers, a les figures perennes del passat que romanen permanentment belles. Són un refugi, una forma de constància que travessa el temps. Per això esdevé un nou guardià de la vella tradició.  

Jordi Galves
Òptica Galves El mestre de l’elegia Jordi Galves
Jordi Galves
Òptica Galves El darrer llibre de Jordi Puntí Jordi Galves