Si hi ha un cert consens en considerar la novel·la gràfica Maus (1991)d'Art Spiegelman -guanyadora del premi Pulitzer- com un títol clau en la conquesta d'un lector generalista no habitual del còmic, també n'hi ha en valorar els mèrits de Persèpolis  (2000-2003), de Marjane Satrapi, en la mateixa direcció. Si Spiegelman recreava la història real del seu pare –jueu polonès– com a supervivent de l'Holocaust, Satrapi –nascuda a l'Iran– parlava de la seva pròpia vida des de la seva infantesa a Teheran durant la revolució islàmica, i dels motius que la van portar a deixar el seu país per anar-se'n a viure a Europa.

Narrada en quatre entregues que abasten des del 1979 fins el 1988, Persèpolis va esdevenir un gran èxit internacional gràcies -entre d'altres factors- a la perspectiva infantil de la seva mirada i a l'eficaç senzillesa del grafisme en blanc i negre de l'autora. La popularitat d'aquesta historieta va fer que el 2007 fos adaptada al cinema en una pel·lícula d'animació dirigida per Vincent Paronnaud. Ara, el segell Reservoir Books n'acaba de publicar una nova edició que reuneix tota l'obra en un sol volum, amb un nou format, una nova traducció al català de Mireia Alegre Clanxet i una nova retolació.

Persepolis

Persèpolis, d'altra banda, va obrir la porta a d'altres autors a evocar els seus records infantils o familiars en obres que oscil·len entre el retrat individual i el col·lectiu, entre ells d'altres autors que viuen i treballen a Europa però que tenen arrels en països del Pròxim Orient. 

Un d'ells és Riad Sattouf, nascut a París fill d'un pare sirià i d'una mare francesa. Quan era petit, la feina del seu pare com a professor universitari va portar Sattouf a viure a Líbia i a Síria, fins que als dotze anys es va establir definitivament a França amb la seva mare; aquesta època és la que relata a la sèrie autobiogràfica L'àrab del futur, que ha estat guanyadora del Fauve d'Or al Saló d'Angulema. Ara ha aparegut una nova entrega: El árabe del futuro 4. Una juventud en Oriente Medio (1987-1992) (Salamandra), i el seu desenllaç garanteix que com a mínim n'hi haurà una més. 

Interior Arabe del Futuro 04/Salamandra

En obres com Manual del pajillero (que ell mateix va portar al cinema), La vida secreta de los jóvenes Los cuadernos de EstherSattouf ha demostrat la seva perspicàcia en la descripció del món de la infantesa i l'adolescència, i aquest és un dels principals atractius d'aquesta sèrie: una mirada ingènua i curiosa que correspon a la que tenia l'autor als deu anys, que és l'edat que té el personatge quan comença aquesta quarta entrega. 

Els conflictes familiars s'entrellacen amb la història de l'Orient Mitjà en aquest nou volum en el qual l'abisme cultural que separa els dos móns entre els quals viu el petit Sattouf –i que simbolitzen el seu pare i la seva mare– es fa cada cop més gran, fins arribar a una radicalització irreconciliable. Ambientada entre França i Síria, aquesta novel·la gràfica torna a fer gala de l'endimoniada habilitat del seu autor per conciliar un sentit de l'humor que arriba a cotes de gran hilaritat amb l'anàlisi social i política i una notable profunditat dramàtica. 

La petja de Marjane Satrapi –també a nivell gràfic– sembla bastant evident en l'obra d'una altra autora afincada a França: la libanesa Zeina Abirached, nascuda a Beirut el 1981. Bona part de l'obra d'aquesta historietista i il·lustradora s'ha bastit al voltant de la memòria biogràfica de la seva família: si a El juego de las golondrinas relatava les històries personals dels veïns de l'edifici on vivia la seva àvia a Beirut, a El piano oriental reconstruia els esforços del seu besavi per crear un piano que li permetés tocar les melories orientals amb un instrument occidental.

Tomar Refugio/Salamandra

L'autora ha publicat ara Tomar refugio (Salamandra), una novel·la gràfica en la qual aposta de manera més diàfana per la ficció, potser pel fet que el guió no és seu sinó de l'escriptor francès Mathias Enard, aficat a Barcelona i guanyador del premi Goncourt per Brújula. El llibre juga amb una estructura en la qual un relat conté un altre relat al seu interior, tots dos ambientats en èpoques i llocs diferents: el Berlín contemporani i l'Afganistan del 1939. 

L'amor, el fanatisme i els bucles de la història són alguns dels temes que aborden Abirached i Énard en una obra d'intens alè poètic que la dibuixant il·lustra amb el seu estilitzat ús del contrast entre blanc i negre, i en la qual insisteix en un dels grans motors de la seva carrera: el ponts entre religions i cultures.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat