Portava tota la tarda agafant embranzida per seure ara a escriure un article cagant-me en les misèries d'aquells que tenint espai per parlar dels llibres als diaris el malbaraten fent-lo servir d'abocador del seu pensament petit-petit, ple de prejudicis, poc documentat, autocomplaent i altament ofensiu per la via del clixé (vosaltres mateixos) quan ha entrat a la llibreria un client que, com qui no volia la cosa, m'ha deixat caure un "recomana-me’n un de semblant a "Mumbo Jumbo"".

"Mumbo Jumbo" d'Ishmael Reed, ja ho hem dit algun cop per aquí, ho és tot. És una catedral de les bones; d'aquelles que foren començades en romànic i acabades en un neoclàssic sobre el qual avui, a cada festa local, no dubten a projectar art làser d'última generació.

I mentre els anava traient dels prestatges, li anava explicant: aquest va sobre el control de la informació sobre un mateix que un mateix emet; aquest mola perquè quan escriu, sembla que jugui; aquest és dels primers de narrativa psicològica més que d'acció; aquest és flipant perquè és com crítica social feta des de la ficció més extrema, més delirant...

"Recomana-me’n un de semblant a "Mumbo Jumbo"" m'ha dit, i m'ha vist cara d'estar tan superada per la petició que de seguida ha afegit "o, bé, un que t'hagi agradat molt, un que no pot ser que jo no hagi llegit". Li he hagut de fer un còctel, és clar: li he posat a les mans un Kundera, un Martín Giráldez, un Svevo, un Vonnegut... I mentre els anava traient dels prestatges, li anava explicant: aquest va sobre el control de la informació sobre un mateix que un mateix emet; aquest mola perquè quan escriu, sembla que jugui; aquest és dels primers de narrativa psicològica més que d'acció; aquest és flipant perquè és com crítica social feta des de la ficció més extrema, més delirant... Cap referència a les ideologies de l'autor, cap judici sobre els qui són, els qui van ser, els seus compatriotes, li he fet. Ha decidit emportar-se'ls tots i, mentre li cobrava i li feia broma –era un client habitual- tot prohibint-li tornar en tot el mes vinent o fins que no se'ls hagués llegit tots, ell m'ha comentat com era de necessari trobar una llibreria on sàpiguen recomanar, "que si no, de totes, en sortiries amb el mateix", ha conclòs.

Ha marxat i m'ha deixat pensant si no serà el paper dels llibreters aclarir, endreçar, ajudar al lector d'alguna manera a destriar tota la informació, tota la contaminació que alguns columnistes petits-petits, plens de prejudicis, poc documentats, etc., vomiten ocasionalment en aquell espai del qual disposen de tant en tant per a parlar de llibres. M'ha deixat pensant que potser jo també de vegades vomito, caic en l’autocomplaença i ofenc per la via del clixé. Si ho faig, deixeu de llegir-me immediatament, cagueu-vos en mi a les xarxes, escarniu-me, no m'ho deixeu passar.