Traduïda del polonès per Xavier Farré VidalCos és l’obra inclassificable, el repte literari de l’escriptora Olga Tokarczuk (1962), un d’aquells Premis Nobel de Literatura que gràcies a l’editorial Rata ha sortit de l’anonimat a casa nostra. Cos va ser escrit l’any 2007 i va guanyar el prestigiós premi Man Booker International Price l’any 2018. 

Cos és una antinovel·la fragmentària de contingut incert. L’híbrid entre autobiografia, llibre de viatges, assaig metafísic, poesia, relat i novel·la és el no-gènere que l’autora polonesa ha seleccionat per fugir, de manera natural, de la literatura a l’ús, de l’etiqueta definitiva. Si bé l’autora ofereix un itinerarium arreu del món com a crossa que faciliti el seguiment de la trama, el que interessa a aquesta autora-narradora de tarannà observador i generós són les persones que la fascinen: les germanes de Chopin, que van creuar Europa amagant el cor del compositor; l'anatomista holandes Philip Verheyen, descobridor del Taló d’Aquiles; Joséphin Soliman, que va reclamar a Francesc I que li tornés el cos dissecat del seu pare; i, sobretot, la secta religiosa dels bieguni —el títol original del llibre és justament aquest, Bieguni—, que no poden parar de moure’s si desitgen escapar de la malignitat de Mefistòfeles. Tots ells éssers errants que experimenten, d’una manera o altra, amb el cos humà. De petita, la narradora ja jugava amb “nines amb els ulls sortits”, expectants, oberts, a l’aguait, i ja volia ser una de les barques que va veure la primera vegada que va fer el seu primer viatge a peu davant del corrent del riu que observava des del terraplè de protecció. 

Aquesta aparent dispersió narrativa no cau, en cap moment, en el caos ni en la manca de sentit. El lector no es desorienta mai. Ben al contrari, a cada pàgina, la literatura de Tokarczuk creix en paral·lel al nostre mapa mental. Tot desapareix, però tot torna. Les experiències, els somnis, les ficcions, els apunts, els contes onírics i els pensaments de la Tozarczuk són, en conjunt, una poètica, una declaració de principis: el nòmada canvia cada dos per tres d’olors, de sabors, de decorats i de climes. En aquest sentit, un nòmada no pot tenir un únic estil, ni una visió monolítica de la literatura, ni una única identitat, ni una sola pàtria. La incompletesa enfront de la unicitat. Som al segle XXI, canviem contínuament de pantalla. Rebem informacions de manera constant que se’ns palimpsesten a la retina del cervell com en una successió infinita de nines russes. Tozarczuk és filla del seu temps i, en conseqüència, plasma la realitat polièdrica del nou món i ens aclama a tots des d’un sentit de l’humor que, sovint, negreja i es fa càustic. Cos ens dona antenes. És una mena de Radiohead sense el botó d’abaixar el volum. 

Per a la narradora, la vida sedentària és “aquesta vida estranya quan l’endemà es torna al que s’havia deixat el vespre del dia abans, on la roba agafa l’olor de la pròpia casa, i els peus trepitgen incansablement i deixen un camí a la catifa”. Això no està fet per a ella. No pot fer arrels enlloc, perquè no és una dona d’una sola peça, sinó algú enderiat en capturar allò efímer mentre, en paral·lel, contempla el deteriorament inexorable de la matèria, del cos. En aquest mosaic de Tokarczuk no hi falta la crítica al poder, a l’imperialisme, al masclisme, a l’abús contra la natura i a aquella mena d’escriptura que no pretén erigir-se com una lluita contra el temps. Per això, el llibre està farcit d’anècdotes sobre anatomistes o persones que conserven teixit humà, embalsamadors i noves tècniques de plastificació. Cos és la certesa que travessar fronteres és un dels camins més òptims per a l’autoconeixement. Cos demana que abans de parlar de multiversos, mirem els ulls de qui tenim al davant al tren. 

Peter Handke Olga Tokarczuk Nobel - Efe
Nobel de Literatura

Peter Handke i Olga Tokarczuk, premis Nobel de Literatura

Joan Safont i Gustau Nerín