Ei Clàudia*, des de la Llança m'han demanat d'escriure un article sobre art contemporani, i el vull escriure sobre tu i sobre Talk Trouble, (Talk Trouble és l'exposició que la Clàudia Pagès va fer a la Capella, de l'11 d'octubre de 2017 al 7 de gener de 2018, i que després s'ha endut a Holanda i a Xarjah), i també vull saber com va anar per Xarjah, als Emirats Àrabs, així per crua i pelada curiositat.

Pels que no la vau poder veure quan era a Barcelona, Talk Trouble és, entre moltes d’altres coses, un sostre d’oficina de plàstic transparent, flotant i baix, que jo hagués adjectivat com a futurista, com a Blade Runnero, com a punky i atrevit, i la Clàudia segur que d'una altra manera. És tot de pedres quadrades i pesades de la pedrera de Montjuïc, col·locades al terra de la Capella, com un codi Morse, entre estructures de metacrilat desplegables. Són cadires de gamer, ergonòmiques, com vambes, vermelles i amb rodes. Talk Trouble és també un llibret vermell que es diu Home, Rage, Insults, que t’espera quan entres, amatent, perquè l’agafis, el passegis per la sala, i després te l’enduguis a casa, i que parla de coses intimes que passen tot fent servir llengües no maternes, d'insults i d'insultar, del que es perd (o es guanya) per les esquerdes de la comunicació, i del llenguatge quan te'l mires molt i comença a delatar-se. Talk Trouble és la gravació subtitulada d'un programa de ràdio, protagonitzat per la Clàudia, que m'hagués quedat a mirar en loop fins que m'hagués fet fora en Felipe (que és el xèrif de la Capella), en el que la Clàudia repetia: "Pero ella, / ella, ella, ella/ ella nunca lo hace, / o nunca quiere hacerlo. /Y yo pienso, todos pensamos, / si no quiere hacerlo, es que es una extraña, / a nosotros se nos vuelve una extraña, / y es ella quien se daña. / Se quema con rabia, furia, ira, como escupir/ y pienso, si quieres quemarte, quema sola...". I és una peça d’àudio sobre Erasme de Rotterdam i sobre Upton Sinclair i Mary Craig i els seus experiments telepàtics. I que ningú se n'oblidi, Talk Trouble també són uns gots de vidre transparents, bufats i gravats a mà, preciosos i fins com una broma.

Talk Trouble Installation ClaudiaPages 6

En aquesta exposició, les idees esdevenen lloc, i Talk Trouble és també un espai; un espai perquè hi passegis i hi facis caminar els textos, un lloc on passen coses,  un espai que pot esdevenir escenari, on la Clàudia i el seu equip de performers llegeixen, canten, seuen, s’estiren, s'escolten i interpel·len el llenguatge. Talk Trouble barreja una fredor analítica, de fira, de despatx, de dissecció del llenguatge, de teoria pelada, de l'aigua que no et veus, que et serveixen a les entrevistes, amb una irreverència molt vermella, com les estores i les cadires, marca de la casa. En aquest context, la intel·ligència esdevé també intuïció i broma, la ràbia es converteix (a través del llenguatge) en insult, i la paraula, la llengua, les llengües, i l'ús de les llengües, i la lingüística es fan espai comú. Ho dius tu, Clàudia; "Hi ha paraules que semblen críptiques per a alguns, / però que funcionen com a detonants per a altres. / Que generen terreny comú, / i només aquells que comparteixen aquest terreny/ són capaços de proporcionar una resposta adequada. / Bromes que generen comunitat, / encara que sempre hi haurà qui no les entengui[...] / I les bromes s'expandeixen i es filtren/ i passen de l'interior a l'exterior/ i al revés. / Propagant-se entre tu i jo,/ ja que l'única cosa que tenim per repenjar-nos som tu i jo. / I tu un altre cop/ i la lingüística/ que en el teu ús, / en el nostre ús, / s'altera."

I Clàudia, ara que he dit tantes coses, vull saber com va anar a Xarjah! I la Clàudia diu que Xarjah tot era bastant freaky.

Aquí podeu veure la performance, a l’espai de la Capella

 

*Marc Navarro escriu el text d'introducció del catàleg de Talk Trouble i el comença dient: "Ei Clàudia, m'has demanat un text que acompanyi la teva publicació...".