A la indústria editorial comença a haver-hi un trend que, de ben segur, també ha estat animat per l'èxit de la increïble Paràsits. Ja són moltes les agències que estan apostant per vendre drets de literatura sud-coreana; anem on anem, a les llibreries, en trobem traduccions tant en català com en castellà. Una literatura fins ara menystinguda que té molt a oferir, i que em fa celebrar que ens estiguem fixant en aquest altre país d'Àsia que, comparats amb els seus veïns xinesos o japonesos —igual de mereixedors— fa relativament poc que va arribar a la península.

Però, per sobre de tot entusiasme per publicacions sud-coreanes, m'alegra especialment que Rata s'hagi animat a publicar Blanc, de Han Kang. L'autora, ja la coneixem: La vegetariana va deixar-nos consternats, Actes Humans ens va commocionar i, així i tot, no us en refieu, Blanc no té res a veure amb els seus altres projectes.

Vaig trobar The White Book el juny de 2019 a la llibreria de la Tate Modern. La coberta: "blanc" escrit en coreà, amb una tipografia negra i stamping. Vaig pensar: "si surto d'aquí sense un Han Kang que no està traduït, me'n penediré". Vaig començar-lo a llegir un dissabte al matí, a una plaça de Besalú, amb el vent d'octubre xiulant i una pau infinita. I és que Blanc és un llibre per agafar amb calma, subratllar, rellegir. A cavall entre prosa, prosa poètica i poesia, Kang se situa, altre cop, al dolor: en aquest cas, el dolor i la culpa d'haver nascut després que la seva germana gran morís només hores després del part.

Kang es pregunta què faria, la germana: riuria? Seria feliç? De què treballaria? I la germana, a voltes, es transforma en ella mateixa, en aquesta persona que la duu a dins i que no sap viure sense ella, que l'ha fet anar a un exili buscat —un país fred, on es fa fosc a les quatre de la tarda, una foscor que la colpeix terriblement—.

Mentre llegia i subratllava, parava, respirava, perquè ja ho fa, Kang, això, de donar-te cops de puny a l'estómac amb les seves paraules, somreia quan m'adonava que, realment, no sabia què estava llegint. Era Kang? O era algú altre, una altra veu, algú que encara no havia conegut?

És el que més aprecio de l'autora, el que més celebro: el nom Han Kang és només qui escriu, però no és mai qui llegim. Tots els seus projectes tenen temes més o menys semblants i recurrents (jo diria que el dolor, la violència, les veus, la superació), i també són prou biogràfics, però cadascun és gràcilment diferent de l'anterior. Tant, que podríem agafar-los per la tripa i no sabríem dir que és la mateixa autora.

Considero que és extremadament complicat mantenir com ho fa Kang un univers autorial amb diferents planetes, diguéssim; sovint, l'autor o autora aconsegueix crear un món diferent a cada projecte, però acaba caient en la mateixa veu, el mateix vocabulari o el mateix ritme. Fins i tot n'hi ha que sempre parlen del mateix tema. Tot, és clar, són tries de l'autor o autora i és comprensible, encara que també n'hi ha que no se n'adonen —però el lector i lectora ho sap, ho copsa, que està llegint el mateix, i hi ha una sensació de tedi, d'avorriment, dos llibres i ja n'hi ha prou—. Kang se'n va l'altra punta, i no només no parla de la mateixa temàtica, per molt que totes formin part del seu univers (a La vegetariana, el tema és la violència, a Actes humans, la memòria, i a Blanc, el dolor; i així i tot aquests temes també es troben en totes les altres obres), sinó que en varia l'estil, el format, la veu. A Blanc, Han Kang hi afegeix fotografies, per exemple, i la manera en com separa els capítols no són en són tres parts (com a La vegetariana) o personatges (com a Actes humans), sinó una llista de tot allò que és blanc i que ella lliga amb la seva germana morta o amb ella mateixa. Kang aconsegueix, cada vegada, que llegir un dels seus projectes sigui una aventura diferent de l'anterior i igual de punyent.

Celebro doncs, també, que Rata hagi decidit fer autora dins del seu catàleg, comprometre's a ser qui publica Han Kang, perquè ho puguem trobar en la nostra llengua. Farà falta veure si el trend sud-coreà a les altres editorials també se'l prenen com a això, autors potents, i no senzillament una moda comercial que sembla que acaba de començar. Perquè no tots els autors seran com Han Kang (que també, recordem-ho, va arribar a l’occident perquè la versió anglesa va guanyar el Booker Prize), però la literatura sud-coreana es mereix indústries editorials que la vulguin descobrir, i no només publicitar-la com "el proper gran nom sud-coreà".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Han Kang 1   ©CCCB, Carlos Cazurro, 2019
Kosmopòlis 2019

Han Kang ho trenca tot

Andrea Rovira