L’any passat el tió em va cagar el primer volum de la nova obra completa de Josep Carner, endegada per Jaume Coll, obra monumental en vuit volums dividits en diversos toms que al llarg dels anys ens han d’assegurar una edició completa, crítica i anotada de l’obra poètica, narrativa i teatral del qui va ser conegut com a “Príncep dels poetes”. Però mentre esperem la magna òpera, com a carnerià –i, especialment, com a lector fascinat pel seu personatge de poeta diplomàtic, de dandi de les lletres catalanes expatriat, d’escriptor urbà i amant de la natura, noucentista eminent i catalanista fidel, cappare literari, articulista polític, patriarca exiliat, “autor” del Pickwick, etc.– feia temps que m’obsedia la necessitat que la meva biblioteca incorporés la seva poesia, fins ara dispersa en versions; com aquella edició barata, de paper infecte, de la MOLC.

Ho puc dir amb totes les lletres: envejava secretament amics i coneguts que disposaven d’aquella mítica edició de la poesia de Josep Carner editada per Selecta l’any 1957. “Primer volum de les obres completes de Josep Carner, prologat per Marià Manent, amb frontispici que reprodueix el bust que del poeta féu Mme. Lotte Goldschmidt, i el relligat ornat amb la silueta carneriana que dibuixà Xavier Nogués”, estampat als tallers de la impremta Moderna de Barcelona el dia de Santa Llúcia de fa 60 seixanta anys justos, tal com assegura el colofó. Quan en veia algun en biblioteques particulars, em revenia l’esperit d’aquelles passions bibliòfiles que havien campat per aquest país. Unes passions que tenen com a exemple els crims del llibreter fra Vicenç –la llegenda vuitcentista francesa que situava Barcelona els assassinats d’un exfrare, exclaustrat arran de la desamortització, motivats per la seva passió pels llibres–; els de la novel·la La Bíblia valenciana de Rafael Tasis o els d’aquell llibreter de vell i assassí refinat anomenat Benet Muntada, interpretat per Josep Maria Pou a Nit i Dia.

Ho puc dir amb totes les lletres: envejava secretament amics i coneguts que disposaven d’aquella mítica edició de la poesia de Josep Carner editada per Selecta l’any 1957.

No em va caldre ni robar ni matar, ni tampoc hipotecar-me o empenyorar cap possessió per aconseguir que aquest volumet de la poesia que conté, com diu Manent al pròleg, “per dir-ho amb la fórmula dels anglesos, tota aquella part de l’obra poètica carneriana que l’autor desitja conservar” fos el meu regal de Nadal d’enguany. Aquest tresor va ser meu gràcies a la més moderna tecnologia de compra-venda: Wallapop. Ho havia intentat amb d’altres plataformes informàtiques i llibreries de vell, també havia intentat comprar-ne l’edició maudite de Quaderns Crema, però finalment va ser aquesta aplicació, a través de la qual es venen els trastos que no sabem on guardar, tota mena de bibelots sense ús, les passions passades, els records que l’ex no es va endur i les rampoines de casa la iaia. En definitiva tot allò que abans acabava a cal drapaire.

Per poder fer meu l’objecte del meu desig, de vermell i or, vaig haver de conduir fins a Vic, travessant la boira matinal d’un dissabte abans de Nadal. El joveníssim venedor, amb el qual ens havíem comunicat per missatges –i que molt em temo que devia conèixer ben poc el tresor familiar del qual s’estava a punt de despendre– m’havia citat al costat d’un camp de futbol. Sense pràcticament baixar del cotxe, i amb una breu encaixada, jo me’n vaig endur el Carner cap a casa.

Per poder fer meu l’objecte del meu desig, de vermell i or, vaig haver de conduir fins a Vic, travessant la boira matinal d’un dissabte abans de Nadal. 

Ràpida anada i tornada a la capital de l'Osona, per un llibre que malgrat l’ús –unes creus a llapis assenyalen la tria personal d’un lector que va fullejar aquestes pàgines abans que jo– llueix esplèndid! Què no faria un carnerià per poder llegir una nit d’aquestes, prop de la llar de foc, aquell “Nadal 1943 al tròpic” o “Ostende, 31 de desembre de 1949”, on el poeta escriu “Benignament fina l’any, amb peresa./ Sota una boira dels somnis depresa,/ faig, a l’atzar, un semblant de camí,/alliberat de record i destí”?

carner
Efemèride Josep Carner (fragments) Josep Pla
josepcarner efe
Efemèride Josep Carner Josep Maria Planas