"Ningú no posarà en dubte que sóc un pare afectuós amb tots els fills de la meva imaginació, i que cap altre progenitor estima la seva família amb tanta tendresa. Tanmateix, com molts pares afectuosos, tinc un fill preferit al fons del meu cor. Es diu David Copperfield".

Des de la seva publicació per entregues entre 1849 i 1850, com a bon fulletó decimonònic, David Copperfield, la desena novel·la publicada per Dickens, no ha deixat de generar admiració, alegria i gratitud. Per a Swinburne era "una obra mestra suprema". Henry James recordava com s'amagava sota una taula per sentir la seva mare llegint-la en veu alta. Dostoievski la va conèixer a la presó de Sibèria. Tolstoi la considerava la fita de Dickens, i el capítol de la tempestat, el patró pel qual s’havia de jutjar tota obra de ficció. Va ser la novel·la preferida de Freud. Kafka la va imitar a Amerika, i Joyce la va parodiar a l’Ulisses. Per a Cesare Pavese, "en aquestes pàgines inoblidables cada un de nosaltres (no se m'acut elogi més gran) torna a trobar la seva pròpia experiència secreta".

Estem d’enhorabona gràcies a Navona Editorial i a la seva col·lecció de Navona Escollits. Amb aquesta flamant i elegant edició, de gairebé mil pàgines per menys de quaranta eurets, els lectors d’avui podran tornar a reviure aquesta experiència secreta a través de l’excel·lent traducció de Joan Sellent Arús, primera en català després de la realitzada per Josep Carner el 1964. I seguiran commoguts com la primera vegada.

David Copperfield és una novel·la d’aprenentatge autobiogràfic, un bildungsroman que mira de disciplinar el cor i la moral de l’heroi. David, com li va passar a Dickens, va viure una infantesa feliç llegint i anant a l’escola (sí, al segle XIX els nens eren així). De sobte, però, la seva sort va canviar: l’orfenesa, la feina d’advocat, la condició d’escriptor... Tota una trama narrada des de la distància de l’adult, amb la dosi pertinent de sàtira i humor irònic, neguit i angoixa, però també un esplèndid guirigall en una obra coral de lectura amable plena de personatges satèl·lit recurrents que ajuden a entendre la complexitat i la problemàtica del protagonista.

Personatges caricaturescos, bons i dolents, però alhora senzills i immortals, dansen entre descripcions torrencials, detalls d’època, i alguns serrells vodevilescos que ens permeten admirar la força de l’estrany en la literatura de Dickens. Un clàssic anglosaxó que en el català acurat de Sellent conserva intactes el ritme, la lleugeresa narrativa, el toc d’aventura, l’emotivitat i el llenguatge-riu de l’autor.

Si bé és cert que no es pot comparar amb Grans esperances, la perla de l’obra de Dickens, la malenconia mestallada amb la malícia fa de David Copperfield un best seller que travessa èpoques. La novel·la és un joc magistral amb la lògica dels esdeveniments fins a portar-los a un grau que frega l’absurd. Tant l’ús de la primera persona com la capacitat per crear suspens al final de cada capítol permeten que el lector estableixi un bon rotllo absolut amb el narrador i llegeixi, a dia d’avui, els seus mateixos conflictes, les seves mateixes reaccions, unes idèntiques maneres de relacionar-se i de patir doloroses pèrdues, amors obstaculitzats, malparits de raça, i sobretot, un món que sobreviu des de l’època victoriana, travessa temps i modes i ens estampa els nostres vicis i les nostres virtuts, sense embuts i amb perspicàcia.

Anna Carreras
El mur de l'addicció De visita turística amb La Manada Anna Carreras
Anna Carreras
EL MUR DE L'ADDICCIÓ Mal educats Anna Carreras
Anna Carreras
EL MUR DE L'ADDICCIÓ Escopiu a la closca dels cretins Anna Carreras