He participat del bum de les noves paternitats, de les noves masculinitats i de les velles collonades de sempre. He dut les criatures a la motxilla porta-bebès, pels carrers i parcs de Barcelona, al costat d’una munió d’altres llicenciats quarantins, prims i barbuts que es deixen caure als col·loquis del CCCB, amb els cotxets i les tovalloletes humides. Som els nous homes, els companys que hem assistit a les classes de pre-part, hem llegit llibres sobre nova educació i ens hem llevat a mitjanit, milions de vegades més que no pas els nostres antecessors. Som els nous mascles, els que ens hem fet un lloc a casa, els que no ens avergonyim de dir a la feina que no podem amb la nostra ànima. I el millor de tot, és que no té res a veure amb la classe social, perquè l’anterior, si bé és veritat, tan sols serveix per engreixar un clixé. De noves paterno-masculinitats, avui se’n troben arreu, però són més antigues que els camins.

Una vegada, un amic meu que se’n reia de mi, perquè em veia fet caldo i els amics serveixen per això, em va dir que els que compraven l’Ara Criatures eren uns enganyats. El suplement, deia ell, estava fet a mida per a un sector social entotsolat, amb possibles i una mica idiota, inserit en l’enèsima onada new age sobre nutrició, criança i relacions cordials amb les sogres. Un cafarnaüm d’ismes i de postveritats que en el fons amorosia un negoci gegantí, encarat a una classe mitjana de consumidors d’autenticitat.

Som els nous homes, els companys que hem assistit a les classes de pre-part, hem llegit llibres sobre nova educació i ens hem llevat a mitjanit milions de vegades més que no pas els nostres antecessors

Si patiu el mateix mal, he trobat la manera de venjar-nos. L’amic i escriptor Víctor Garcia Tur em va posar sobre la pista d’un videojoc, Who’s Your Daddy. Creat l’any 2015 per Joe Williams, a partir d’una campanya de micromecenatge (187 donants, 2.458 dòlars), va començar com una bertranada però finalment va entrar a la plataforma d’entreteniment Steam Greenlight.

Parlem d’un multijugador local, amb dos personatges. L’un porta el nen i l’altre porta el pare. En un dúplex pixapolit i ple de perills, l’objectiu del nadó és matar-se i l’objectiu del pare és que no se’n surti. El nen té possibilitats gairebé infinites per dinyar-la: endolls, ingesta de productes químics, perir al forn o a la rentadora, als fogons, o ficant la torradora al vàter. El pare només disposa de cames i de quatre cadenats per assegurar portes i calaixos, una tanca de fusta i poca cosa més. La casa és gegant, amb gràfics renderitzats de baixa estofa, per fer-ho tot plegat menys realista, i més interessant. Tota l’estona que sentim un swing enganxós.

En un dúplex pixapolit i ple de perills, l’objectiu del nadó és matar-se i l’objectiu del pare és que no se’n surti

 Amb una jugabilitat demoníaca, crea addicció, molta més quan saps que jugues contra un altre boig de qualsevol lloc del planeta. De fet hi ha competència per qui dirigeix el nen, perquè manejar el pare no té cap gràcia, farts com estem d’encarnar-lo a la vida real. Acabades les partides, els xats que se’n deriven configuren la cara B de l’Ara Criatures. Els jugadors més hàbils ofeguen i cremen el nen al mateix temps, o el tanquen al garatge amb el cotxe engegat. Hi ha un tràfic de trucs memorable, com aquell d’acorralar el pare a la sauna i escaldar-lo fins que xiscli de dolor.

Neo-pares del món, hem trobat el lloc on ser els de sempre, sense deixar de lluitar pel que volem esdevenir.

 

Títol: Who’s Your Daddy | Plataformes: Windows, Mac OS X i SteamOS + Linux | Processador: 2 GHz

Memòria: 4 GB de RAM | Emmagatzematge: 1 GB d’espai disponible | Requisit: Connexió de banda ampla | Preu: 5€

lara croft tomb raider 20273 1920x1200
VIDEOJOCS On són les Lara Crofts? Adrià Pujol