Àngel Guimerà va estrenar al Romea Sol, solet... el 17 d'abril de 1905. Des de llavors, no és té cap constància de cap nou muntatge d'una obra, que prenen la rotunditat de les paraules de Toni Sala, el director artístic del Teatre Nacional de Catalunya Xavier Albertí ha definit com una de les obres mestres d'Àngel Guimerà i, per tant, del millor teatre que s'ha escrit mai en català". El mateix Albertí, que va publicar amb Albert Arribas Guimerà, home símbol, ha explicat que l'agosarat dibuix de la sexualitat feminina, que no va ser acceptada ni entesa per la societat del seu temps, la va condemnar a l'ostracisme.

Després d'introduir-se per primera vegada a l'univers Guimerà amb Maria Rosa, Carlota Subirós rep, de nou, l'encàrrec de portar a escena una obra del pare del teatre català modern, en una producció fruit de la col·laboració del Teatre Nacional de Catalunya i Teatres en Xarxa, encapçalats en aquesta ocasió pel teatre Àngel Guimerà del Vendrell, població clau en la biografia de l'autor i on es troba la seva casa-museu. 

Com a recordat la directora, el títol de l'obra és enganyós i ple de matisos i dobles sentits. "Si preguntes a qualsevol, tothom coneix la cançó infantil, però ningú sap que també és una obra de Guimerà" ha recordat Subirós, que l'ha definit com una autèntica obra mestra desconeguda, prenent el títol de Balzac. Malgrat, el títol aparentment innocent, doncs, Sol, solet és una obra marcada per la foscor i la tensió entre llum i ombra. Un joc de paraules que ha esdevingut clau en el muntatge. "Sol, solet en aquest món" afirma Jon, el protagonista de l'obra. "Sol, solet és la cançó més trista del món" ha recordat l'actor que l'interpreta Javier Beltrán, prenent les pròpies paraules de Guimerà. 

Per resaltar la solitud, la foscor i la tensió amb la llum, l'escenografia de Max Glaenzel té com a element principal un focus en escena que representa el sol i que vol resaltar els conflictes familiars i que il·lumina la solitud de cadascun dels personatges.

Imatge del muntatge de Sol, solet/David Ruano

Jon és l'intrús que arriba a una família formada per la matriarca Gaetana, interpretada per Mercè Arànega, que té dos fills, Hipòlit (Roger Casamajor) i  Ramon Pujol (Bernabé), i una neboda, Munda, a qui dona vida Laura Aubert. Aquesta és una dona marcada per les passions en què viu i les que desperta en Jon i Hipòlit. Al muntatge, on també hi transita el Sr. Querol (Oriol Genís) que ve a fer negocis obscurs, Subirós hi ha introduit, a més, dos nous personatges: La Llum, interpretada per Laia Duran, i l'Ombra, que estava previst que interpretés Antònia Jaume, en aquests moments substituïda per Alba Pujol. 

Laura Aubert i Roger Casamajor han destacat el risc del muntatge i la contemporanietat de Sol, solet, on la solitud, la violència, el desig i la lluita contra un destí inexorable, marquen els tres protagonistes. "És una obra que fa mal. Una obra molt violenta, on hi ha una violència acceptada, permesa, i, alhora, gairebé adictiva. No se'n poden estar". Per part seva, Ramon Pujol, que dona vida a Bernabé, ha posat en valor la lectura de gènere i de classe social que aquesta obra transmet, i ha recordat la necessitat que la directora els va traslladar d'obrir el cor i el cos per encarar-s'hi.

 

Sol, solet es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 9 de març al 8 d’abril de 2018. Tot seguit, l’espectacle anirà de gira per Catalunya de la mà de Teatres en Xarxa. Tot i que l'estrena estava programada pel dia 8 de març, Carlota Subirós, en nom de tot l'equip i de manera que ha definit com a coherent amb el fons de l'obra de Guimerà, ha manifestat l'adhesió a la vaga general feminista que està prevista per aquell dia.