La prestigiosa soprano nord-americana Patricia Racette és el cap de cartell de Kàtia Kabànova, de Leoš Janáček, la nova estrena del Gran Teatre del Liceu, que recupera l'aplaudida producció de la English National Opera, regida per David Alden i amb la direcció musical de Josep Pons. A més de Racette, que encarna la protagonista Kàtia Kabànova, formen part del repartiment el tenor austríac Nikolai Schukoff i la mezzosoprano anglesa Rosie Aldridge, entre d’altres.

Kàtia Kabànova/Francisco Vas i Patricia Racette/ Gran Teatre del Liceu © A Bofill

Kàtia Kabànova, un dels títols més destacats del compositor txec, ha esdevingut una referència de l’alliberament de la dona i és considerada la seva obra més pessimista. Estructurada en tres actes i sis quadres, amb un llibret del mateix Janáček, inspirat en La tempesta del dramaturg rus Aleksandr Ostrovski, Kàtia Kabànova explica la història d'una dona ofegada en un món que no li deixa trobar el seu camí. Pateix un matrimoni infeliç, una sogra - Kabanicha- cruel i despòtica i les seves profundes conviccions religioses no li permeten gaudir de l'amor adúlter de Boris. Només la mort semblarà l'alleujament a les seves penes. En paraules del mestre Josep Pons, “Kàtia està ofegada en aquest món i intenta viure com pot... sent enveja dels ocells perquè poden volar lliurement. Però quan acaba exercint aquesta llibertat i sent infidel al seu marit, la seva moralitat no li permet mantenir-ho en secret i ho acaba confessant; i es llança al riu”. El director titular de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu pren la batuta per dirigir una òpera que destaca per un gran poder orquestral i un llenguatge molt propi de Janáček, un llenguatge rapsòdic. En paraules del propi Pons, “el text és fonamental i s’interpreta com si fos un gran recitatiu, pràcticament sense presència d’àries. Tens la impressió que l’orquestra i les veus connecten quasi per miracle!”.  

Kàtia Kabànova/ Francisco Vas/ Gran Teatre del Liceu © A Bofill

El director d’escena nord-americà David Alden és el responsable del muntatge, amb el qual “l’impressionant combinació de cor i ràbia que Janáček imprimia a les seves òperes” mentre que el mestre Josep Pons s’enfronta al llenguatge rapsòdic del compositor txec i a una peça amb un alt contingut teatral i una gran riquesa en la instrumentació.  Convençut que Janáček és un dels millors regals per a un director d’escena, David Alden assegura que la música que trobem a Kàtia Kabànova és tan bella com ho pot ser la de Puccini i tan dura i intensa com la de Beethoven. “Una combinació entre cor i ràbia que destaca pels seus personatges increïblement complicats”. Per a Alden, el compositor txec “aporta una mica del passat romàntic a la seva música i les seves històries però no deixa de ser una criatura de la primerenca època freudiana, fet que el va fer encarar-se profundament a la psicologia de la gent, especialment de les dones, amb les quals té una afinitat especial a l’hora d’abordar personatges”.