El poeta, assagista, crític d'art i "traficant d'idees" Vicenç Altaió i qui va ser catedràtic de literatura a la universitat de Lleida, Josep Maria Sala-Valldaura han presentat avui al nou Espai Brossa del carrer de la Seca l'ambiciosa antologia poètica Mig Segle de poesia catalana, del Maig del 68 al 2018, editada per Proa. Els dos antòlegs han estat conscients des del principi de la dificultat de comprimir 50 anys de creació literària en 231 poemes, però el resultat és un llibre que consideren que serà una eina d'estudi i coneixement de l'etapa més prolífica de la poesia en llengua catalana.

El recull de poemes es divideix en tres grans etapes. El primer correspon a la generació dels 70, on hi destaquen Enric Casasses, Carles Hac Mor, Antònia Vicens o Miquel de Palol. És una generació formada per autors nascuts a partir del 1940 i que visqueren el Maig del 68, cal recordar que aquesta generació no va estudiar el català a l'escola i foren els primers a retornar la nostra llengua als llenguatges literaris. El segon grup són els poetes que, com Manuel Forcano o Dolors Miquel, publicaren durant els anys 80 i 90, testimonis de la caiguda del Mur de Berlín, la globalització i l'exploració de les noves realitats postmodernes, autors que val a dir ja estudiaren en llengua catalana; finalment, la darrera generació són els joves autors i autores actuals, la generació que sembla la més ben preparada en l'àmbit d'estudis però que pateix la crisi  dels valors de l'Estat de Benestar. En aquest sentit, cal dir que s'hi recullen treballs d'autors i autores de menys de 30 anys. Aquest últim grup representa també el gran moment que la poesia viu actualment, ja que segons Altaió els mals moments que vivim fan necessària la poesia, incrementant la seva producció i el nombre de lectors.

Altaió i Sala-Valldaura ja van treballar plegats l'any 1979 per preparar l'antologia Darreres tendències de la poesia catalana 1968-1979. Amb aquest però, han volgut obrir els seus horitzons i no abraçar només un sol cicle socioliterari, sinó aquests tres, a través d'una mostra exhaustiva, valenta i que presenta una relectura dels últims 50 anys. Mostrant d'una manera real la gran producció literària fruit del millor moment de la nostra llengua. Malgrat això, són conscients que cada poeta és fruit d'una literatura i context determinats. Fet que fa que la tria de cadascun dels poemes hagi sigut complicada, ja que buscaven que l'antologia tingués un fil narratiu però que a la vegada respectes el món i l'imaginari de tots els autors i les autores que s'hi recullen, presentant un llibre creat per col·lectivament.

A grans trets, Altaió i Sala-Valldaura han volgut fer la seva aportació als estudis literaris catalans amb un llibre que esperen passi per instituts i universitats, al marge de les institucions polítiques i que serveixi com a guia per entendre i capbussar-se a les creacions poètiques catalanes contemporànies.