Vistabella és un petit poble del Tarragonès que pertany al municipi de La Secuita. I allà, a menys de 3 km de l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona, s'hi troba la impressionant església de Vistabella, una de les grans obres modernistes de l'arquitecte Josep Maria Jujol. El temple del Sagrat Cor de Vistabella és l'única església que Jujol va poder completar (la de la Mare de Déu de Montferri va ser dissenyada per ell però no va poder acabar-la). Per veure l'interior de l'església cal concertar la visita per telèfon, al 670 03 22 55. El preu de l'entrada és de 4 €, amb tarifes reduïdes per grups escolars i per a jubilats. Una excursió perfecta per a aquest estiu, en què alguns reivindiquen l'Any Jujol, en el 140 aniversari del seu naixement.

exterior parroquia la secuita

Foto cedida per la parròquia de La Secuita.

Delicada

El Sagrat Cor de Vistabella no és la Sagrada Família del Tarragonès. De fet, el plantejament arquitectònic de Jujol era molt més modest que el de Gaudí. Per començar, el terreny disponible era molt petit i el patrimoni tampoc era excessiu. Però potser gràcies a la modèstia del projecte, Jujol va poder dur a terme el conjunt de la construcció i veure-la acabada. Mentre treballava a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona visitava puntualment Vistabella durant els caps de setmana i controlava l'evolució de les obres. De fet, les pintures de l'interior del temple van ser malmeses durant la guerra civil, però van ser restaurades per Tecla Jujol, la filla pintora de l'arquitecte, qui va dirigir personalment els treballs.

Església del Sagrat Cor de Vistabella (Jujol) angela llop

Detall de l'església de Vistabella. Foto: Àngela Llop.

El millor modernisme low cost

El nucli de Vistabella no tenia església. Els veïns, encapçalats per Pere Mallafré, van decidir encarregar-ne una, i van pensar en Jujol, que solia passar temporades a la zona, a La Secuita. Aquest va acceptar l'encàrrec, tot i que el pressupost era molt modest. Va començar a construir-la el 1917, i la construcció va durar fins el 1923. Per adaptar-se a les necessitats dels veïns, Jujol va fer un temple de petites dimensions, integrat a un terreny de mida reduïda, fet totalment amb materials econòmics. Jujol era famós per ser capaç d'usar qualsevol material en les seves obres: reaprofitava fins i tot vells somiers o llaunes... A Vistabella va usar per construir i decorar l'església les pedres que es treien dels camps de vinyes (calices). Era les mateixes pedres amb que els pagesos solien fer marges o senzilles barraques i li van ser regalades per un propietari de la zona. A més a més, diuen que Jujol, que era molt devot, estava disposat a col·laborar en obres eclesiàstiques sense exigir grans honoraris, a desgrat de la seva fama, com també va fer-ho a l'ermita del Roser de Vallmoll, a l'Alt Camp.

interior vistabella cedida parròquia La Secuita

Altar major. Foto cedida per la parròquia de La Secuita.

Una obra mimada per Jujol

L'església de Vistabella moltes de les característiques pròpies de l'arquitectura de Jujol. Diuen que és una de les obres de les que ell se'n sentia més satisfet. De fet, asseguren que fins i tot va arrossegar carros carregats de totxos i pedres quan la construïen. La signatura de l'arquitecte és a un racó de l'altell, gairebé invisible, amb la frase: "Domini dilexi decorem domus tua": "Senyor: vaig estimar la decoració de la teva casa". Tot l'edifici està aguantats sobre grans arcs parabòlics, com les obres d'en Gaudí. Està coronat per una torre situada sobre l'encreuament dels arcs, de tal forma que la cúpula i el campanar es fusionen en una sola agulla. Jujol va usar les pedres per detallar el perfil de la cornisa, i les baranes de ferro forjat de sinuoses formes marquen la teulada. Per il·luminar el temple va recórrer als vitralls, amb dibuixos d'àngels. A l'interior, tal i com és habitual en l'obra de Jujol, hi predomina la policromia amb colors vius. De fet, Jujol va dissenya l'espai, justament, perquè quedessin grans panys de paret que pintar. Sabem que tots els elements decoratius, com les làmpares, van ser dissenyats pel mateix Jujol. L'element central de l'església és l'altar del Sagrat Cor, flanquejat pels altars del Roser i del Santíssim.

Jujol Ermita de la Mare de Déu de Montserrat (Montferri) maria Rosa Ferré wikipediaL'església de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri. Foto: Maria Rosa Ferré.

El Jujol tarragoní

El Sagrat Cor de Vistabella és una de les quatre obres de Jujol que es poden veure al Camp de Tarragona. Aquells que vulguin conèixer millor l'obra de l'arquitecte modernista, poden aprofitar l'anada a Vistabella per visitar les altres mostres de l'arquitectura jujolenca. Una de les més rellevants, sens dubte, és l'església de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri, a l'Alt Camp, un santuari començat per Jujol i realitzat amb la mà d'obra dels veïns. Les obres van quedar aturades l'any 1930 i el santuari no es va completar fins els anys 1990. Però en la seva culminació es va respectar el projecte de Jujol i el santuari és un edifici impressionant situat sobre un turó i integrat a la natura del seu entorn. Al poble de Bràfim, també a l'Alt Camp, Jujol va fer una original font per al santuari de Lloret. Finalment als Pallaresos, al Tarragonès, hi trobem la Casa Bofarull, una casa de pagès reformada per Jujol, qui va convertir tant el seu interior com el seu exterior en una fascinant obra modernista, molt lluminosa, on brillen els dots de l'arquitecte per a la decoració. Per visitar-la, cal concertar cita prèvia.

 

Foto de portada: Església del Sagrat Cor de Vistabella de Jujol. Foto: Àngela Llop.