L'escriptor Víctor Labrado (Sueca 1956) reivindica els vincles amb la mar en la novel·la Veus, la mar (Edicions 62), guanyador del XL Premi Joanot Martorell dels guardons Ciutat de Gandia 2018 i que ha sortit publicada aquest dimecres. Labrado ha dit aquest dimecres que el seu objectiu era posar la mar a l'imaginari dels lectors "d'una forma diferent" i partia d'una constatació que es pot fer extensible als valencians, catalans i balears: "Som uns turistes davant la pròpia mar i som pràcticament illencs". L'autor ha manifestat que hi ha un percentatge mínim de valencians que encara viuen de la mar. I, al seu llibre, ha escollit els nascuts sobre els anys 30 i que es van jubilar a l'any 90, que expliquen com era aquella mar.

Víctor Labrado i Teresa Pascual, autora de 'Vertical'. Pere Francesch ACN

Víctor Labrado i Teresa Pascual, autora de 'Vertical'. Pere Francesch ACN

L'escriptor ha assenyalat que vivim a menys de 15 kilòmetres a línia recta de la mar i la línia de comunicació ha estat la costa, però en canvi hi ha molt poca literatura sobre la mar. "Malgrat que tenim la mar tan a prop som deficitaris en molts aspectes" marítims com "l'estranyesa quan ens posem davant la mar", ha afegit. 

L'autor ha manifestat que hi ha un percentatge mínim de valencians que encara viuen de la mar. I, al seu llibre, parla d'alguns d'ells nascuts sobre els anys 30 i que es van jubilar a l'any 90. "Per desgràcia no són la generació frontissa entre l'anomenada mar antiga i mar moderna". Els protagonistes del llibre van ser "xiquets de barca" que havien anat de petits a vela i tenen un record i veien "admirable" com els seus pares i oncles sabien moure les barques sense gastar un euro en gasolina. 

Al llibre es relaten històries viscudes per ells després d'una feina de quatre anys de l'autor entrevistant a una quinzena de patrons de barca. "No explico res que no hagi estat après en aquestes converses". Aquests homes van patir tres guerres al llarg de la seva vida: la civil espanyola, la segona mundial i la d'Algèria. Segons Labrado, "és molt interessant veure com es passa del neolític al postindustrial, van començar navegant a vela i van acabar amb set o vuit pantalles d'ordinador al pont de comandament. És impressionant les coses que van conèixer que semblaven impossibles". 

Labrado es planteja una pregunta: "Què fem davant la mar? El nostre destí és ser la platja de Madrid? En principi que soc una maniós m'estimaria més que es notés que som gent de mar en molts aspectes". L'escriptor ha defensat que Veus, la mar és una novel·la sense ficció perquè és prosa i narrativa i hi ha relacions de causa i conseqüència.

Víctor Labrado ha estat professor de llengua i literatura en ensenyament secundari. Entre els anys 2002-2010 va ser coordinador de la Biblioteca Casa-Museu Joan Fuster. Com a narrador ha publicat La mestra (1995) i una trilogia sobre la postguerra: La guerra de quatre (2002), Quan anàvem a l’estraperlo (2004) No mataràs (Premi Enric Valor de novel·la 2015). Sobre història de la literatura, va publicar El segle valencià (Premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2007) i Tirant, l’heroi fràgil (2014).