Una novel·la que té com a protagonista el magnetisme del sexe. En aquest llibre, el sexe no és una finalitat sinó un mitjà, com el llenguatge. No som a Seattle, sinó a Catalunya. No hi ha cap jove empresari ni cap incongruent estudiant de literatura. El BDSM no és l'argument ni el filó per embotir pàgines de fals erotisme ni per pensar en trilogies milionàries. No es busca la humiliació ni el dolor. No es pensa en "porno per a mares" ni per a tietes ni per a àvies modernes de cabells tintats de lila i pits de mentida. No es diuen paraules de seguretat per aturar el joc, perquè aquí el sexe no és lúdic. No hi ha rols de dominació ni esclaus lúbrics. No interessa vessar cera bullent sobre els cossos ni pinçar mugrons; la gràcia no reincideix en lluir collars canins amb punxes ni en l'orgull del cuir. No veureu fuets ni agulles ni ombres grises o fúcsies o de color de gos quan fuig.

Aparquem el missioner, el balancí, el cadenat, el motlle i la cadireta

Viure és eliminar el pes del cos. Recular fins a l’inici, descaminant. Per assolir l'èxit, no interessa tant el llindar postrem com el camí ple d'entrebancs que cal desfer per accedir-hi. I els detalls del passeig, les badades, les cruïlles indefugibles, la pols. Cal que reaccionem de manera humana davant d'uns preliminars lents, reconeguts segons un codi compartit, i capgirem la gran idea occidental del sexe com a mecànica horitzontal. No som robots ni ens donen cap galeta de premi. L'execució, el procés, el cap a on, és el que val. Que no ens faci por la parsimònia, la contemplació, el bes al lòbul de l’orella, la paraula sensual, la mirada de foc, la llengua humida perfilant uns llavis sucosos. Aparquem el missioner, el balancí, el cadenat, el motlle i la cadireta. La transcendència que aquí es persegueix és la de l'èxtasi permanent, el clímax sense fluids. La completesa.

Dues pells que reclamen fondre's per no morir. Per crear. Per estroncar el rellotge i fer-lo invàlid, de cera. Cadència. Aquesta és la història d’una tigressa blanca, una dona contraria a l’ortodòxia taoista masculina que dedica nou anys a l’estudi i a l’aprenentatge de la incorruptibilitat. Ella sap que el semen no s’ha de retenir: s’ha de concedir a l’altra perquè ella pugui fer-se eternament jove. Egoisme, sí. Però també intercanvi. I alquímia. 

La tigressa blanca actua verge en traves morals i culpabilitats cristianes

No som davant el tot s’hi val. La tigressa blanca actua verge en traves morals i culpabilitats cristianes. Les llavors blanques que emanen dels exquisits fal·lus dels seus companys de joc, els ja mítics Dracs Verds, permeten a la tigressa assolir l’accés a un altre pla espiritual. No tothom pot ser un drac verd, és clar. Hi ha d’haver un estudi de mercat, una preselecció molt rígida i un producte òptim per possibilitar el triomf. Sota la vènia resignada de la parella “formal” de la tigressa, el Drac de Jade, ella s’esmerça en el seu ofici, una tasca quasi sagrada i de poca broma. El Drac de Jade pot mirar sense ser vist: sap que ell és l’únic que pot penetrar la seva dona i això, d’alguna manera, el conforta.

La Blanca té vint-i-cinc anys i tot just emprèn el camí d’alimentar-se del qi que la farà incorruptible. Vacil·la: és occidental, viu al segle XXI i s’equivoca triant companys de joc. Dubta, recula i no es coneix. Existeix una correspondència subterrània entre la seva manera de rematar un francès i la cura que té amb les descripcions quan escriu. Sí, escriu, la Blanca escriu tot el que fa, per reconèixer-se. I és que totes dues accions, mamar-la i escriure, les realitza amb la mateixa serietat i amb una idèntica intenció de transcendir.

Totes dues accions, mamar-la i escriure, les realitza amb la mateixa serietat i amb una idèntica intenció de transcendir

 Aquí no hi ha l’exigència de construir, sobre una base genital, històries d'amor. Som dins un viatge cap a un mateix a través dels altres, en plena època de malferits emocionals. Que el lector traci el pont entre refugis. La maduresa és recuperar la serietat que hom tenia en la seva infantesa mentre jugava. Aquesta novel·la és Encén el llum. La trobareu a LaBreu Edicions i, en castellà, a l’editorial Navona, amb el títol Un francés a medianoche. Compreu-lo, no el robeu, que alguns governs no accepten competència!

Anna Carreras
El mur de l'addicció

La transexualitat s'encomana i altres delícies

Anna Carreras
Anna Carreras
EL MUR DE L'ADDICCIÓ

El plaer en el dolor

Anna Carreras