Poeta i novel·lista mordaç, misògin racista de ploma extraordinària o tot alhora? La figura de Philip Larkin (1922-1985) fa anys que està envoltada de controvèrsia. Ara, una exposició a la Biblioteca Brynmor Jones de la Universitat de Hull —on Larkin va ser bibliotecari durant trenta anys— vol oferir una nova mirada sobre la figura que trenca amb aquests esquemes. 

A la mostra s'hi poden veure objectes que fins ara no havien sortit mai de casa de l'autor, com la seva biblioteca personal, amb les seves anotacions a mà i els retalls de diari que desava als llibres. Hi ha els lloms buits dels dietaris que va ordenar destruir, que segons els estudiosos eren bàsicament notes pornogràfiques. Fins i tot, com a curiositat, hi ha una figureta de Hitler que li va donar el seu pare —un conegut simpatitzant nazi que en una ocasió va dur Larkin als mítings de Nuremberg que l'NSDAP va celebrar cada any a la ciutat entre 1923 i 1938.

A través de notes, fotografies, objectes i llibres pot veure's el paper que les seves amants van tenir en la seva creació literària. Sembla que Monica JonesMaeve Brennan, sempre considerades pels biogràfs i historiadors les seves 'muses', haurien fet més aviat d'editores. 

L'exposició també vol posar llum a la relació torturada que Larkin tenia amb el seu aspecte. Desenes i desenes de fotografies que va fer-se a si mateix o llibretes on anotava el seu pes dos cops cada dia revelen nous aspectes d'aquest geni, sovint s'ha qualificat de misògin, a qui un grup de dones —que sempre va conèixer en biblioteques— haurien millorat els textos. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat