El filòsof i assagista argentí Dardo Scavino ha guanyat el 46è Premi Anagrama d'Assaig amb El sueño de los mártires, una reflexió sobre el terrorisme islamista, la primera guerra global després de les dues guerres mundials, imposant-se a pràcticament un centenar d'originals arribats de tot l'estat espanyol i Llatinoamerica. El jurat estava format per Jordi Gracia Chus Martínez, Joan Riambau, Daniel Rico i l'editora Silvia Sesé.

Un assagi clarificador i molt necessari, segons Sesé, editora d'Anagrama, que pel catedràtic Jordi Gracia es mou literàriament entre la confidència íntima -partint de la seva experiència com a professor de llengua espanyola a França amb alumnes musulmans-, fins a la reflexió de major profunditat, amb una perspectiva històrica que va més enllà dels fets de la darrera dècada, que va inclinant el llibre cap a una ambició més important de la que en principi semblava plantejar. 

Dardo Scavino considera que el terrorisme islamista, acabada la Guerra Freda i contra els teòrics que auguraven la fi de la història, és el fenomen que ha marcat el segle XXI. Un tema sobre el que s'ha opinat, debatut i escrit a bastament, però que continua envoltat de nebuloses, paradoxes i llocs comuns. El propòsit, doncs, del llibre és analitzar i comprendre, de cap. manera justificar, els motius que hi ha al darrera d'aquest fenomen que ataca Occident i somnia amb crear un califat transnacional. 

Scavino situa l'origen remot d'El sueño de los mártires, l'endemà de l'atemptat d'Atocha, observant la reacció dels alumnes musulmans que tenia com a professor a França, i l'empenta definitiva amb la matança de Charlie Hebdo. La pregunta fonamental que el va motivar per posar-se a escriure va ser, què fa que nois nascuts a Europa se'n vagin a Síria a lluitar amb ISIS? L'escriptor estava acabant el llibre quan es van produir els atemptats del 17A a Barcelona.

El llibre tracta de rebatre les teories de Samuel P. Huntington sobre el xoc de civilitzacions, ja que les raons culturals, religioses, etc. només són l'embolcall d'un conflicte eminentment polític, que només tindrà una solució política. Ha recordat l'us de drons, les presons il·legals o la negació de l'estatut de combatent estranger, i per tant, la no aplicació de la Convenció de Ginebra, però també l'atemptat suïcida i la figura del màrtir o kamikaze, i que esdevenen fets inèdits en les guerres i que prefiguren una solució només militar.

Per al portaveu del jurat, Jordi Gracia, el text d'Scavino convida a perdre la innocència d'Occident, confrontant-la a la seva tradició messiànica i la seva propensió al providencialisme, i ha recordat que l'argumentació del Bé i el Mal també ha estat present a l'imaginari occidental. En aquest sentit, el president dels Estats Units George Bush, era un retornat a la fe religiosa com alguns dels terroristes i també va justificar la invasió d'Iraq com una missió divina. De la mateixa manera, els islamistes han passat d'amics de la Llibertat, tal com els va definir Ronald Reagan en temps de la Guerra d'Afganistan, a ser-ne els principals enemics.