Segons un estudi de la Universitat de Northwestern (Illinois) i l’Institut d’Art de Chicago, “La Misereuse Accropie” (1902), una de les obres destacades de l’època blava de Pablo Picasso, oculta, no només una variant del mateix quadre, sinó un paisatge de l’artista uruguayo-català Joaquim Torres García.

La descoberta s’ha fet gràcies a l’ús d’una tecnologia avançada de Rajos X fluorescents que permet de manera no invasiva aprofundir en cadascuna de les capes de llenç, tal i com van donar a conèixer els autors de l’estudi a la trobada anual de l’Associació Americana per l’Avenç Científic, a Austin (Texas).

la misereuse accroupie - Northwestern University

Pablo Picasso. La Miséreuse accroupie, 1902. Art Gallery of Ontario. © Picasso Estate.

Una tècnica que ha de permetre entrar dins les obres i la ment dels seus creadors

El professor Marc Walton, de la Universitat de Northwestern, sosté que el llenç original pot ser de Torres, tant l’amistat entre els dos artistes –l’un nascut l’any 1875 a Montevideo, de pare mataroní, i l’altre a Màlaga, el 1881, però establerts familiarment a Barcelona, on es van formar com a artistes i on van mantenir llaços perdurables amb la cultura catalana – com per l’ús de tècniques similars.

Ja des de l’any 1992, els estudiosos de l’obra –que es troba a la Galeria d’Art d’Ontario, al Canadà – van descobrir colors que no concordaven amb els usats per Picassos i traços divergents, que permetien sospitar que es tractava d’una reutilització. El que no s’imaginaven és que era d’un dels artistes hispanoamericans més destacats.

Per a Walton, la nova tecnologia ha permés descobrir com treballava Picasso i entrar dins la seva ment i el seu procés creatiu. Segons aquest professor, el paisatge de Torres García serveix a Picasso com a forma d’inspiració a l’hora de traçar la forma femenina del seu quadre, prenent com a referència els turons del fons, que serveixen per dibuixar el contorn de l’esquena de la dona.

Estudis en l'escultura del període de l'ocupació nazi de París

La directora de conservació i enginyeria de l’Institut d’Art de Chicago, Francesca Casadio, va afegir que també s’havia aplicat aquesta nova tècnica en 39 escultures de bronze de Picasso, centrades en l’època de l’ocupació nazi de París.

Segons Casadio, van decidir estudiar aquesta època concreta perquè durant aquella etapa els alemanys robaven o s’emportaven metalls pesats com el bronze per a les seves infraestructures, i malgrat això, les obres estan catalogades com a elaborades amb aquest material. Els rajos X ha permès descobrir que Picasso feia servir d’altres materials més dúctils, com fang o guix, i més tard els recobria amb bronze. "La ciència ens permet veure què hi ha dins les escultures, com es van fer i quan es van fer”, assegura Francesca Casadio.

xrf set up with casadio la misereuse accroupie

Francesca Casadio/ Universitat de Northwestern

Pel degà de l’Escola Robert R. McCormick d’Enginyeria i Ciències Aplicades de la Universitat de Northwestern, Julio Ottino, va confirmar que gràcies a aquesta tecnologia portàtil es podran estudiar les peces d’art sense haver-les de desplaçar del seu lloc de conservació i exposició. Un fet que al seu parer ha de permetre afavorir la cooperació entre institucions científiques i artístiques, amb l’objectiu de descobrir el procés d’inspiració i creació dels artistes.