El Sónar Dia de dijous arrenca amb aquells que es sumen a la festa després de visitar el Sónar +D. Després de les conferències, al migdia, els DJ comencen a punxar els seus temes als diferents escenaris de Montjuïc, a poc a poc la gent es va asseient a la gespa de l'àrea central del recinte. El Sónar Village ofereix als assistents la seva electrònica de caràcter, més o menys, experimental per poder gaudir sota el sol. Cap a les dues del migdia el Village és ple de gent que gaudeix de la sessió Gabriel Berlanga, més conegut com a Undo, un dels grans mestres de l'electrònica barcelonina.

Poc després, els ritmes africans van començar a inundar l'espai interior del recinte, la gent que sortia d'admirar les projeccions sobre la cúpula instal·lada per Mediapro es trobava amb els ritmes de Merca Bae. El productor espanyol, resident a Londres, va deixar clar que d'aleshores ençà la festa estava inaugurada. Just després, els japonesos Yuko Koshiro i Motohiro Kawashina ho reiteraven al Sónar Dome. El seu techno japonès, eufòric i de gran potència, bevia com ja és freqüent al país Nipó de la música nascuda als anys 80 arran dels videojocs. No és d'estranyar que la seva sessió estigués acompanyada de visuals inspirats en els món més primitiu de l'era digital que portaven al públic a tocar de l'atac epilèptic. Paral·lelament, i seguint amb les músiques del món, els africans Kokoko!, enlluernaven l'escenari del Village amb la seva percussió a base d'instrument de plàstic i una veu d'allò més potent que animava a qualsevol que hi passés a sumar-se a la festa. Kokoko! formen part d’un dels grups escollits per l’artista Diplo per participar en aquesta edició del festival.

kokoko sonar dia

Els congolesos Kokoko! van encetar el seguit de ritmes afrobeat/EFE

Entre l'electrònica experimental, els ritmes frenètics, el sol de les portes d'estiu i els litres de cervesa es distingien històries personals que demostren que el Sónar, més que un festival, és un punt de trobada d'amics vinguts d'arreu del món.

Asseguda a la gespa del Village hi ha la Cecile, una visitant francesa que espera impacient la sessió del conegut DJ Laurent Garnier, qui té programada una actuació dijous a la tarda abans de gaudir del seu moment estel·lar al Sónar Nit. La Cécile fa 6 anys que visita el Sónar, i no es perd cap edició. Tot va començar quan, durant l'edició de l'any 2012, va conèixer un altre grup d'estrangers a la porta d'una de les discoteques de la ciutat. D'aquella casual amistat ha sorgit una mena de pelegrinatge anual cap a Barcelona, on tots ells es troben per celebrar la seva amistat. Encara tenint feina i família als seus diferents països d'origen, coincideixen en això: per ells el Sónar no és només música i festa, és un espai de retrobament amb velles amistats.

El niño de Elche sonar dia

El Niño de Elche i Israel Galván van oferir la seva relectura del flament a un dels auditoris del recinte

Ben entrada la tarda, la polèmica estava servida amb el DJ King Doudou. Si bé l’artista animava a alguns dels assistents, el trap i el reggaeton no complaïa a tots els assistents. Si bé alguns d’ells ballaven frenèticament, d’altres no entenien com aquest tipus de música estava sonant aleshores al Sónar.

Un dels grans descobriments de l'edició d'enguany ha sigut el retorn de l'espai Despacio. Una sala tancada amb so d'altíssima qualitat que satisfeia als més amants del so de l'electrònica pura.

Laurend Garnier Sónar Dia

El DJ francès Laurend Garnir va ser l'encarregat de tancar la primer jornada del festival

Els anglesos Little Simz van tornar a omplir el Village amb els seus animats ritmes, i en aquest cap no hi va haver queixa. Un exemple més de la importància que el Sónar 2018 ha volgut donar als ritmes africans. Un dels beterans del festival, el francès Agoria, va tornar a visitar la ciutat per oferir una sessió inoblidable que va omplir de gom a gom el Sónar Hall. Poc abans que finalment, el llegendari Laurent Garnier, un dels DJ més esperats de l'edició, tanqués el primer dia de música al Sónar amb la primera sessió de les dues que oferirà a l'edició d'enguany. Un bon final de festa que tot i durar dues hores no va esgotar a ningú, i va fer que el ritme seguís imperant fins al final de la jornada.