Després d’emprendre el camí de la celebrada traducció en català de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, Viena Edicions a través de l’estimulant col·lecció de clàssics moderns “El cercle de Viena”, ha decidit viatjar fins al cèlebre Baker Street de Londres, i començar l’edició del cànon holmesià, format pels relats i les novel·les del genial detectiu Sherlock Holmes i el seu fidel amic i cronista de les seves aventures, el doctor John Watson, creats per l’escriptor escocès Sir Artur Conan Doyle. Ho fa de la mà del traductor Xavier Zambrano, que és l’autor també d’un apèndix de curiositats holmesianes.

Les aventures de Sherlock Holmes, amb traducció de Xavier Zambrano, és el primer títol del cànon holmesià que publica Viena Edicions

 

El primer volum de Les aventures de Sherlock Holmes s’inicia amb “Escàndol a Bohèmia”, publicat l’any 1891 a The Strand Magazine i on fa la seva aparició Irene Adler, “La dona”, l’única fèmina que ha estat capaç de fer trontollar un dels cervells més potents de la investigació criminal, i inclou els relats “La lliga dels pèl-rojos”, “un cas d’identitats”, “El misteri de la Vall de Boscombe”, “Les cinc llavors de taronja”, “L’home del llavi arromangat”, “El robí blau”, “La banda dels pics”, “El dit gros de l’enginyer”, “L’aristòcrata conco”, “La diadema de berils” i “La finca de Cooper Beeches”. La previsió és continuar publicant íntegrament els quatre reculls de relats –Les memòries de Sherlock Holmes, El retorn de Sherlock Holmes, La seva última reverència i L'arxiu de Sherlock Holmes– i les quatre novel·les –Estudi en escarlata, on fa la seva primera aparició el mític detectiu, El signe dels quatre, El gos dels Baskerville i La vall de la mort–, que conformen el cànon del considerat com el millor detectiu de la història.

L'historiador Josep Lluís Martín Berbois, holmesià eminent, ressegueix la presència i les traduccions de Sherlock Holmes al nostre país

El volum, a més, inclou un estudi de l’historiador sabadellenc i holmesià eminent Josep Lluís Martín Berbois, que ressegueix la presència al nostre país, inicialment en castellà –una de les editorials pioneres lque edità el cànon va ser la Editorial Española y Americana, dirigida per l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez– i en adaptacions o versions teatrals, i les traduccions de Sherlock Holmes en català, des de la revista Literatura Sensacional, on l'any 1908 es van publicar una vintena de relats de Holmes encapçalats per “El mocador tacat”, traduïts per Salvador Vilaregut o l’escriptor i fill de Narcís Oller, Joan Oller i Rabassa, fins a l’edició íntegra, als anys vuitanta, del cànon per part de Laertes, amb traduccions de Jordi Vidal Tubau i Elisenda Franquesa. De fet, aquesta edició és fins ara l'única oportunitat que tenien els devots del detectiu londinenc de llegir els relats i novel·les en llengua catalana. 

Ara bé, tot i que són poques les edicions en català de l’obra de Conan Doyle, el personatge de Sherlock Holmes ha tingut una presència destacadíssima en la cultura catalana, des de la seva primera aparició a finals del segle XIX fins a la fundació l'any 1994 del Círculo Holmes, que presideix l'expert i col·leccionista Joan Proubasta. Així com arreu del món són infinits els relats, contes, novel·les, còmics, adaptacions televisives, dibuixos animats, pel·lícules, obres teatrals, etc. que tenen al detectiu anglès com a protagonistes, a Catalunya també han sigut variades dels aproximacions –i creacions– al voltant de l’univers holmesià. A La Llança us n’oferim un exemple, amb un conte del periodista manresà Josep Maria Planesa qui es va homenatjar fa pocs dies– publicat a la revista Mirador, un dels aparadors culturals més influents de la Catalunya dels anys vint i trenta, l’any 1929.

Assassinen Josep Maria Planes. Fotografia. Font Enciclopčdia
Hemeroteca Un conte inèdit de Sherlock Holmes Josep Maria Planes