La gala dels 10 Premis Gaudí s'ha obert amb una gran rivalitat entre les dues grans favorites: Incerta glòria (que partia amb 16 nominacions) i Estiu 1993 (que en tenia 14); a certa distància els seguien La librería (amb 12) i Tierra firme (amb 10). Però a la fi la gran guanyadora ha estat Estiu 1993que ha obtingut 10 estatuetes, entre les quals algunes de les principals: a la millor pel·lícula, al millor director i al millor guió. Incerta glòria , que partia amb el rècord de nominacions, n'ha obtingut 8, però tan sols un dels principals, el de la millor actriu principal. Tierra firme ha aconseguit el guardó a la millor pel·lícula en llengua no catalana, però tan sols se n'ha endut un més; el de millor actor principal, que justament ha recaigut en David Verdaguer, el presentador de la gala.

carla simón premis gaudí ©Xavier Torres Bacchetta

Carla Simón, directora d'Estiu 1993 amb el Gaudí al millor guió. © Xavier Torres Bacchetta.

Estiu 1993

No és poc obtenir un Gaudí amb el primer llargmetratge. Carla Simón ha aconseguit fer-se'n amb deu. Simón s'ha endut el de millor pel·lícula, direcció i guió. I Bruna Cusí ha obtingut el de millor actor de repartiment; de fet, estava nominada al premi tant per aquesta pel·lícula com per Incerta glòria.

Estiu 1993 

Premi  
Millor pel·lícula Estiu 1993
Millor pel·lícula en llengua no catalana Tierra firme
Millor direcció Carla Simón, per Estiu 1993
Millor actriu protagonista Núria Prims, per Incerta glòria
Millor actor protagonista David Verdaguer, per Tierra firme
Millor actriu de repartiment Bruna Cusí, per Estiu 1993
Millor actor de repartiment Oriol Pla, per Incerta glòria
Millor pel·lícula d'animació Tadeo Jones, el secreto del rey Midas
Millor pel·lícula europea Dunkerque
Millor pel·lícula documental La Chana
Millor pel·lícula per a televisió La llum d'Elna
Millor guió Carla Simón, per Estiu 1993
Millor direcció de producció Aleix Castellón, per Incerta glòria
MIllor direcció artística Llorenç Miquel, per La llibreria
Millor muntatge Ana Pfaff i Dídac Palou, per Estiu 1993
Millor música original Alfonso Villalonga, per La llibreria
Millor fotografia Josep M. Civit, per Incerta glòria
Millor vestuari Mercè Paloma, per Incerta glòria
Millor so Fernando Novillo, Xavier Mas i Ricard Galcerán per Incerta glòria
Millors efectes visuals Manuel López Egea i Bernat Aragonès, per Incerta glòria
Millor maquillatge i perruqueria Alma Casal, per Incerta glòria
Millor curtmetrarge Los desheredados

Joan Sales al cinema

Una de les grans premiades de la nit ha estat Incerta glòria, la pel·lícula inspirada amb la gran novel·la de Joan Sales sobre la guerra civil. El llibre de Sales ha viscut una nova vida gràcies a una pel·lícula que ha mostrat la seva qualitat amb diversos Gaudí.

La crida del públic

Aquest any, els Gaudí han reconegut un nou premi, el del públic. En aquesta ocasió ha recaigut en La llamada, una pel·lícula de Javier Ambrossi i Javier Calvo sobre unes joves que combinen el seu amor pel reggaeton amb la seva fe cristiana en un campament juvenil.

Tierra firme aconsegueix el més difícil

El premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana es preveia molt disputats. Per a molts la favorita era La llibreria, d'Isabel Coixet, però també tenia molts partidaris Júlia Ist, en tant que el públic semblava inclinar-se per La llamada, que s'ha endut el guardó per votació popular. Però a la fi, ha estat Carlos Marques-Marcet qui s'ha endut el premi amb Tierra firme, una pel·lícula sobre una dona lesbiana que sent la crida de la maternitat.

Mercedes Sampietro Gaudí ACN

Mercedes Sampietro. Foto: ACN.

El Gaudí d'Honor, per a Sampietro

El Premi Gaudí d’Honor - Miquel Porter 2018, màxim reconeixement del cinema català, ha estat per Mercedes Sampietro (Barcelona, 1947). La seva vida ha estat lligada a la interpretació des que, ben jove, va encarrilar la seva professió a través del teatre amateur. L’any clau per la Mercedes va ser el 1970, quan va debutar com a actriu professional amb l’obra Olvida los tambores d’Ana Diosdado. L’any 1977 l’actriu es va afegir al món del cinema amb A un Dios desconocido, dirigida per Jaime Chavarri, i des d’aquell moment ha interpretat més de quaranta sis pel·lícules. Però sens dubte va ser Gary Cooper que estás en los cielos, de Pilar Miró, la primera que li va proporcionar l’aplaudiment de la crítica i diversos premis. Ha treballat, en altres, amb els directors Fernando Colomo, Miguel Picazo, Montxo Armendáriz, José Luís Garci, Gracia Querejeta, Gerardo Vera, Patricia Ferreira, Judith Colell, Adolfo Aristarain, Joaquín Oristrell, Manuel Gómez Pereira, Manel Huerga... Però Mercedes Sampietro no ha recorregut a la nostàlgia, sinó que ha optat per l'optimisme: ha fet un cant a una època, l'actual, on es pot veure cinema a qualsevol lloc a qualsevol hora, i ha augurat un gran futur per al cinema. En edicions anteriors, havien obtingut aquest premi Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016) i Josep Maria Pou (2017).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat