El Museu Marítim de Barcelona acull, fins al 25 de setembre, una exposició sobre la relació entre la ciutat i el seu port, comissariada per Xavier Theros. Barcelona no es podria entendre sense el seu port. És una ciutat que ha nascut i crescut gràcies a aquesta infraestructura. La mostra del Museu Marítim ens presenta la conflictiva relació entre la ciutat i el port des de principis del segle XX fins als Jocs Olímpics de 1992, i ho fa amb una suggerent presentació i amb materials inèdits d'extraordinària qualitat.

Port territori frontera ®PEREDEPRADA

Exposició El port, territori de frontera. Foto: © Pere de Prada.

A les fronteres de la llei i de la moral

L'exposició no s'inicia amb imatges de cap gran navegant, ni de cap president del port de Barcelona, sinó de un dels pinxos de la ciutat, personatges tèrbols de l'imaginari barceloní que se solien moure pels voltants del port, ja a principis de segle XX. L'inici no pot ser més trencador. A l'exposició, textos i fotografies ens condueixen cap a un port ben desconegut per a nosaltres. És superba una imatge del 1854 que ens mostra la ciutat i el port en una fotografia feta des de l'església del Pi. I cal destacar una excel·lent pel·lícula de Lumière, del 1896, del port de Barcelona. Però també són magnífiques les fotografies d'expansió de la zona pròxima al port, durant la Primera Guerra Mundial. I, evidentment, no podien faltar les referències al Barri Xino en el seu millor moment, abans de la guerra civil. L'exposició recorre a fotografies molt poc conegudes de la ciutat, que permeten veure-la amb una nova mirada.

barraques del Somorrostro arxiu fotogràfic Museu Marítim de Barcelona

Barraques del Somorrostro. Foto: Arxiu Fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona.

Del desenvolupisme als Jocs Olímpics

Després dels bombardejos de la guerra civil, que tantes destruccions van provocar a la façana marítima, i dels afusellaments al Castell de Montjuïc i al Camp de la Bota, el protagonisme, a la façana litoral, va retornar a les Rambles. I van ser els mariners americans actors destacats de la revitalització d'aquesta avinguda i de tot el Barri Xino, com explica l'exposició. Però no es deixa de presentar l'altra cara de la moneda, el fenomen del barraquisme. I, per a un període posterior, el protagonisme retorna a les platges, espai privilegiat de l'oci dels barcelonins. Quan s'apropavava el 92, el litoral marítim va patir una remodelació en profunditat, que va suposar la destrucció de bona part del Poblenou i una reordenació de tota la façana marítima. Però això ja és tota una altra història, que mereixeria una altra exposició.

marines a la Rambla Arxiu Fotográfic de BCN

Quatre mariners nord-americans passegen per la Rambla. Foto: Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Imposar-se al ciment

L'exposició del Museu Marítim té un muntatge espectacular, obra de l'artista Pep Camps. La sala on s'ubica es converteix en un passadís entre blocs de ciment, com els que formen l'escullera del port. La sensació d'immersió en un espai portuari està molt aconseguida. I es reforça amb alguns recursos molt ben triats, com la recreació d'una barraca, d'una barra americana, o del cèlebre Kentucky, el bar freqüentat pels mariners de la Sexta Flota. Però aquesta impressionant decoració, que funciona molt bé en el primer moment, resulta inadequada per a aquesta exposició, perquè dificulta la lectura dels textos i, sobretot, treu lluïment a les extraordinàries fotografies que es mostren. L'escassa il·luminació tampoc acompanya per tal de fer un seguiment complet del recorregut.

pescadors al trencaones arxiu fotogràfic del port

Pescadors de canya al trencaones. Foto: Arxiu de l'Autoritat Portuària.

El catàleg

Per desgràcia, moltes de les imatges exposades queden deslluïdes pel suport triat per exposar-les. Per això el catàleg pren un especial valor.  Aquest volum, publicat pel mateix Museu Marítim de Barcelona, incorpora en alta qualitat les imatges de l'exposició, però a més a més de les fotografies i els textos d'El port, territori de frontera, ofereix també textos suplementaris amb els que Xavier Theros aporta més dades sobre la Barcelona portuària: ens explica els orígens de la història del port de Barcelona, i la conflictiva relació que va tenir amb alguns dels barris del seu voltant. El comissari de l'exposició amplia el contingut de l'exposició amb una extensa explicació sobre la prostitució, els cafès cantants, l'èxit de públic del Barri Xino... Els temes bàsics de la mostra es desenvolupen, aquí, a fons.

Vila olímpica arxiu fotogràfic de Barcelona

L’hotel Arts, la torre d’oficines Mapfre i el peix de Frank Gehry (1997). Foto: Colita. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Una Barcelona conflictiva

Massa sovint ens han ofert una visió idíl·lica de Barcelona. L'exposició El port, territori de frontera no ho fa, com ja ho anuncia el títol (de fet, el seu comissari, Xavier Theros, ja havia mostrat la seva acidesa i la seva contundència en la novel·la La fada negra i en assajos com La Sisena Flota a Barcelona). El port, en aquesta mostra, es presenta com una font de riquesa, però també de conflictes; un indret necessari però alhora marginalitzat, i en el seu entorn també hi viuen els individus apartats de la societat: pinxos, prostitutes, obrers, gitanos, pobres... En el catàleg, Xavier Theros defineix la zona marítima com "l'abocador de la ciutat". Al port hi ha la Barcelona més canalla, però també hi és la Barcelona més cosmopolita i la més llibertària. Un univers que posa de manifest algunes de les majors contradiccions de la ciutat de Barcelona, que no és només una ciutat burgesa, culta i amable. El port, territori de frontera és una exposició que dóna molta llum a una Barcelona molt grisa, molt fosca, i també molt nostra.

 

Foto de portada: Mercat de peix al moll de Pescadors, cap al 1920. Arxiu Fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona.