Philip Glass s'ha fet seu aquest dimarts el Palau de la Música amb un recital en què ha interpretat obres del seu catàleg per a piano, 'Mad rush' (1979) i 'Closing' (1981). El compositor i intèrpret, convidat de la temporada 2018-19, ha estat acompanyat per la pianista japonesa Maki Namekawa i el rus Anton Batagov, deixebles seus. Tots dos han interpretat extractes de les composicions per a la banda sonora de 'Mishima' (1984), així com 'Distant figure' (2017), 'Etudes #7' (1996) i 'Stokes' 2013). L'Orfeó Català, dirigit per Simon Halsey, ha obert el recital amb l’obra 'Vessels', un fragment de 'Koyaanisqatsi', film que constata la relació de Glass amb el món del cinema. Es tracta d'una peça del compositor nord-americà per a cor i piano amb arranjaments d’Albert Guinovart, que l'ha interpretat al piano. 

El trajecte proposat per Glass ha començat i acabat amb dues obres dels inicis dels anys vuitanta, un moment clau en la seva trajectòria internacional: 'Vessels' i 'Closing'. Al centre, la recent versió per a piano de la banda sonora de la pel·lícula 'Mishima', emmarcada per dues obres, 'Mad rush' i 'Distant figure' que, separades per gairebé quatre dècades, dialoguen entre si. 

El repertori ha inclòs dues peces de format més petit: un dels seus 'Estudis', el número 7, i 'Stokes'. Vessels forma part de 'Koyaanisqatsi', banda sonora d’una pel·lícula de Godfrey Reggio, que combina la música i les imatges per crear contrastos entre escenes de l’Amèrica rural i l’Amèrica urbana. 

El minimalisme de Glass es desplega amb 'Mad rush', composta originalment per a orgue i encarregada per Radio Bremen, que ha interpretat el mateix compositor. Poc després de la seva estrena, la va coreografiar Lucinda Childs amb un ball en solitari. 

'Mishima' és una altra de les fites del repertori de Glass que va tenir el seu origen en la banda sonora d’una pel·lícula. En aquest cas, el director Paul Schrader va narrar a 'Mishima: a life in four chapters' la vida de l’escriptor i intel·lectual japonès Yukio Mishima, destacant-ne aspectes com la seva fascinació per la mort violenta i els dubtes sobre la seva sexualitat. Recentment, Glass n’ha fet una versió per a piano, que aquest dimarts ha interpretat Maki Namekawa. 

'Distant figure', una obra en forma de passacaglia –variacions sobre una melodia al baix que es repeteix al llarg de tota la partitura–, ha pres el relleu del concert, en referència a J.S. Bach, compositor amb el qual Glass s’emmiralla sovint. Va ser creada per a Anton Batagov, el mateix pianista que l'ha interpretat, i s'inspira amb 'Mad rush'.  

El mateix pianista rus ha continuat el recital interpretant 'Etudes #7', un encàrrec del Festival de Sydney. 'Stokes', una peça creada com a banda sonora de la pel·lícula que porta el mateix nom -dedicada a Stokes Howell, un amic de tota la vida, granger i escriptor- ha ressonat a la sala a quatre mans amb Batagov i Namekawa.

Glass ha tancat el concert amb 'Closing', moviment inclòs a l'obra 'Glassworks', en un Palau de la Música ple a vessar i que l’ha acomiadat dempeus.

Cicle Philip Glass al Palau

En el marc del Cicle Philip Glass que el Palau dedica al compositor, dilluns vinent el Collegium Vocale Gent i la cantant Suzanne Vega, juntament amb l’Ictus Ensemble, interpretaran 'Einstein on the beach', òpera del compositor nord-americà. Durant la funció, per desig de Philip Glass, el públic podrà entrar i sortir de la sala de Concerts en qualsevol moment. El 29 de maig, la formació BCN216, dirigida per Francesc Prat, interpretarà 'Orbit i el Quartet núm. 3' de Glass, a més d’obres de Josep Maria Guix, l’altre compositor convidat d’aquesta temporada al Palau.

Glass va celebrar el seu 80è aniversari el 31 de gener de 2017 amb l’estrena mundial de 'Symphony núm. 11' al Carnegie Hall. La temporada va incloure a la seva programació les estrenes de les òperes 'The trial' i 'The perfect american' als Estats Units, a més de diverses obres noves, com el 'Piano concerto núm. 3' i 'String Quartet núm. 8'. ​