El Museu d'Art Modern de Ceret inaugura aquest dissabte 3 de març una exposició sobre Joan Ponç amb unes 200 obres que repassen la trajectòria d'aquest artista barceloní d'avantguarda. El municipi de la Catalunya Nord vol retre així homenatge a una figura poc coneguda pel gran públic però molt vinculada a la seva història. De fet, una de les sales de l'exposició mostra aquest vincle amb diversos gravats, cartells i documents que la família Astrou –que regentava l'Hotel des Arcades on Ponç feia estades- ha llegat al centre. La comissaria de la mostra, Pilar Parcerisas, assegura que es tracta d'una de les retrospectives "més completes" que s'han fet sobre el pintor en els darrers quinze anys i també una de les més importants que s'han realitzat mai a França. Ponç va ser un dels màxims referents de la pintura d'avantguarda de la postguerra i un dels impulsors de la revista Dau de Set, formada per un grup d'artistes entre els quals hi havia Antoni Tàpies que buscava recuperar aquesta tradició truncada per la guerra. 

Va ser un dels artistes més destacats en la recuperació del moviment avantguardista durant la postguerra establint un "pont" entre dues etapes. 'Joan Ponç. Diabolo' és una de les retrospectives "més completes" que s'han fet sobre l'artista –nascut a Barcelona l'any 1927-. La mostra, que s'inaugurarà aquest dissabte, es podrà veure al Museu d'Art Modern de Ceret fins al 27 de maig. 

La comissaria de l'exposició, Pilar Parcerisas, assegura que és una de les antologies més exhaustives que s'han fet mai sobre Ponç. Primer va fer parada a La Pedrera de Barcelona i ara ha arribat a la Catalunya Nord, on ha incorporat un seguit de gravats, cartells i fons documental que testimonia la relació que l'artista va tenir amb aquesta zona i, especialment, amb Ceret. Ponç va llegar aquestes peces als germans Astrou. La família regentava l'Hotel des Arcades i ara Albert Astrou les ha cedit al Museu perquè doni a conèixer la seva figura. 

La conservadora del Museu de Ceret, Nathalie Gallissot, assegura que l'equipament té la vocació de donar veu a grans artistes catalans i que, curiosament, el nom de Ponç no comptava amb el reconeixement que mereixia. L'exposició, doncs, vol ser una mena "d'homenatge", potser tardà, a la seva figura i a la seva vinculació amb el municipi nord català. De fet, Ponç va fer estades llargues a la zona –i també a Cotlliure- entre finals dels anys 70 i principis dels 80. L'artista va morir a Saint Paul de Vence l'any 1984.

Un artista "visceral"

L'obra de Ponç va tenir diverses etapes. Malgrat això, la seva pintura va estar sempre marcada pel caràcter "visceral" de l'artista i les seves preguntes constants sobre l'ésser humà i la seva relació amb l'univers. Segons Parcerisas durant la primera etapa dels anys 40, Ponç intenta "anar als orígens de l'art, a la creació autèntica i a l'interior de l'home". L'artista, que sempre va pintar de nit, buscava la llum a l'"interior". 

La seva trajectòria, però, és indestriable a la de la revista Dau de Set. L'any 1948, juntament amb el poeta Joan Brossa i el filòsof Arnau Puig, funda el projecte. Després s'hi afegiran altres artistes com Modest Cuixart o Antoni Tàpies. El grup artístic tenia la voluntat de recuperar la tradició avantguardista catalana que la Guerra Civil havia aturat.

Ponç va viure durant deu anys al Brasil. Hi va marxar després de l'etapa de Dau de Set perquè, segons Parcerisas, "creia que calia trobar un món màgic". Una diabetis, però, el va obligar a torna a Catalunya una dècada després. Els nombrosos problemes que va tenir amb la visió van marcar aquesta època. De fet, a les sales d'espera pinta una sèrie amb 424 peces anomenada 'Capses Secretes'. 

"La pintura de Ponç era una pintura narrativa, que s'interessa també per la filosofia i la literatura", remarca la comissària de l'exposició. 

Una de les retrospectives més "completes"

Parcerisas assegura que és una de les antologies més completes que s'han fet mai sobre l'artista. La darrera retrospectiva que s'havia fet sobre ell es va fer a Barcelona, fa 15 anys. Ponç també havia exposat a París l'any 1978 però només una part de les seves sèries. Per tant, aquesta és també l'exposició més acurada que es va sobre el pintor a França.