Avui ha mort, als 80 anys, l'escriptor Lluís Racionero Grau, nascut el 1940 a la Seu d'Urgell. Havia estat director del Col·legi d'Espanya i també de la Biblioteca Nacional d'Espanya (entre 2001 i 2004).

Havia escrit nombroses obres de ficció en català i en castellà, com Cercamón (1982); Raimon o el seny fantàstic (sobre Ramon Llull, 1985); La Sonrisa de la Gioconda : memorias de Leonardo (que va guanyar el premi Fernando Lara el 1999); o L'últim càtar (2000). També va publicar llibres d'assaig que van tenir un gran impacte com La Mediterrània i els bàrbars del nord (1985); Microcosmos català (1987); o Memorias de un liberal psicodélico (2011).

Racionero va estudiar Enginyeria i Econòmiques a Barcelona, així com urbanisme a la universitat nord-americana de Berkeley (Califòrnia). El prolífic assagista, urbanista i novel·lista va guanyar el 1983 el premi Anagrama d'Assaig amb l'obra Del paro al ocio i el 2011 el premi Graziel amb Memorias de un liberal psicodélico. Entre els seus assajos destaca Oriente y Occidente (1993), el 2009 va publicar el seu llibre de memòries Sobrevivir a un gran amor, seis veces i va escriure diverses novel·les històriques dedicades a creadors com Leonardo da Vinci, Ramon Llull o Antoni Gaudí.

Lluís Racionero va ser cofundador de la revista Ajoblanco (emblema de la contracultura a l'Estat espanyol). També va ser el número 1 de les llistes d'ERC a les eleccions generals per la província de Girona el 1982. Però amb el temps va anar evolucionant cap a postures més dretanes i centralistes. El 2003, quan era director de la Biblioteca Nacional d'Espanya, nomenat pel Partit Popular, afirmava que era d'esquerres, però que votava al PP, "perquè el PSOE ho havia fet malament".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat