Arriba al teatre Tantarantana la segona producció de la companyia Kolmaskop. Del 14 al 29 de juny es podrà veure, a la Sala Baixos del teatre, MORPHEO 115; una reflexió crítica amb el capitalisme i la seva força. Després de la seva primera producció, que porta el mateix nom que la companyia i on la identitat es treballava a través de la mirada de la dona, MORPHEO 115 parla sobre la identitat de la nostra comunitat dominada pel capitalisme. El teatre construeix una imatge onírica, és un espectacle construït al voltant d'un somni. Laura Tomayo, Mònica Hernández i Guillem Gefaell son els encarregats de dur a escena aquest viatge al voltant del món dels somnis.

Morpheo 115 teatre

L'any 1988 la CIA va matar els pares de Robert Polsøn en un tiroteig a Munic. Després d'aquest fet terrible, Robert Polsøn es converteix en un conillet d'índies de l'experiment més innovador, el projecte MORPHEO: una manipulació dels somnis a partir d'imatges i fàrmacs, de pel·lícules i drogues. L'experiment acabarà aterrant a les mans d'un publicista que tocarà el cel de l'èxit per acabar caient al pou de la pèrdua d'identitat. Durant la guerra freda els experiments secrets del servei d'intel·ligència americà per lluitar contra el comunisme van ser nombrosos: Alteració del comportament, creació de cèl·lules adormides, adoctrinament subliminar i un llarg etcètera. La realitat va superar tant la ficció que en molts casos els caps de les esmentades investigacions eren contractats per estudis cinematogràfics per elaborar guions de pel·lícules d'acció i d'espies, molt de moda en aquella època. La maquinària del sistema capitalista ha aconseguit crear un catàleg d'imatges: aventura, sexe, llibertat, rebel·lió són conceptes associats als herois de les pel·lícules de Hollywod, però res tenen a veure amb el que vol de nosaltres el sistema, si no que funcionen com una veritable vacuna contra les aspiracions naturals de llibertat de l'ésser humà. Després de la caiguda del mur de Berlín, símbol de la fi d'una alternativa al sistema, s'han començat a veure les urpes del "somni americà" per acabar convertint-se en un malson pels ciutadans i ciutadanes. Sembla que algú ens manipula els desitjos, els impulsos més essencials. Davant de les injustícies més evidents, els habitants del primer món vivim immersos en un bombardeig d'imatges que ens deixen narcotitzats. 

MORPHEO 115 (Vida y sueño de Robert Polsøn) és una reflexió onírica sobre la fi de les utopies i la construcció d'un món a base de la manipulació d'imatges que consumim dia a dia. Una al·legoria en forma de thriller sobre un somni comú anomenat lliure-mercat. Guillem Gefaell, actor i encarregat de la dramatúrgia del projecte, ha exposat que la idea del treball va sorgir als voltants de l'1 d'octubre, trobava imprescindible crear un espectacle d'aquest tipus quan la política té tanta presència. MORPHEO 155 vol reflexionar sobre el nostre paper dins del sistema capitalista. On es contrasten els somnis que vivim durant la nit amb els somnis idíl·lics que se'ns imposen com expectativa.

morpheo 115 teatre

El disseny escènic, creat per Josep Carreras, parla sobre la construcció del somni en sentit oníric. El Capitalisme ens ha venut els somnis que havíem de comprar? Ens han robat el fet de poder somniar coses més salvatges i més autèntiques? La proposta escènica, basada en el món dels somnis, crea un recorregut per espais diferents que es van convertint fins a arribar al caos del somni profund. Telons que es pugen, que es baixen, projeccions sobre els telons i una llitera d'hospital. L'acció, ambientar l'obra en l'Europa dels 80 i la imminent caiguda del Mur de Berlín, quan l'esquerra es dilueix i el neoliberalisme s'ho ha escombrat tot, pot construir ponts de connexió amb les pel·lícules d'espies de James Bond, amb el futur distòpic de Black Mirror i la influència del personatge d'en Tyler Durden a Fight Club. Una línia molt fina separa entre el somni eròtic i el malson. Així doncs, l'espectacle navega entre el thriller i el món oníric.