El director de cinema francès Claude Lanzmann ha mort avui 5 de juliol a l'edat de 92 anys, tal i com han informat diversos mitjans francesos i ha confirmat l'editorial Gallimard. Nascut l'any 1925 a Bois Colombes, fill d'una família d'immigrants jueus originaris de l'Europa de l'Est, la seva llarga vida va estar marcada per la II Guerra Mundial i l'Holocaust. Precisament, la seva obra més coneguda com a realitzador va ser el documental de més de nou hores, Shoah en el qual va treballar durant 11 anys, aplegant testimonis de supervivents de la persecució nazi d'arreu del món, i d'alguns dels seus executors,  i que avui dia està considerada com la millor pel·lícula documental de la història. 

Des del seu primer film, Pourquoi-Israël, de 1972, que retrata la vida quotidiana del país -que sempre va defensar- vint-i-cinc anys després de la seva fundació, els treballs més destacats de Lanzmann giren sempre a l'entorn de la memòria jueva: Le rapport Karski (2010), realitzat a partir de l'entrevisa feta l'any 1978 al resistent polonès Jan Karski -autor d'Un estat clandestí-, Sobibór, 14 octobre 1943, 16 heures (2001), en que narra la revolta d'un grup de presoners del camp d'extermini de Sobibór, l'any 1943, o el seu darrer treball, el polèmic El darrer dels injustos, fet amb les moltes hores de conversa -que finalment no van aparèixer a Shoah- amb Benjamin Murmelstein, darrer dirigent del Consell Jueu del camp de Theresienstadt, i personatge absolutament incòmode i pertorbador, que el va impressionar per la seva intel·ligència.

Membre de la Resistència francesa i militant de les Joventuts Comunistes, va estudiar Literatura i Filosofia i va ser íntim del cercle al voltant de Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir -amb qui va mantenir una relació sentimental-, arribant a dirigir la revista Les Temps Modernes, fundada per la parella de pensadors. L'any 2011 va publicar La llebre de Patagònia, les seves memòries.

"La mort és aquí, pot passar en qualsevol moment", va dir l'any 2015, com recull l'obituari de Le Monde. Contradient a Heidegger, Claude Lanzmann afegia: "Per morir no hi ha res fantàstic. És el final de la possibilitat de ser gran. És al contrari, la impossibilitat de qualsevol possibilitat".