Nascut l’any 1932 a Czernowitz, a la Bucovina –regió històrica entre Ucraïna i Romania–, quan tenia 9 anys Aharon Appelfeld i el seu pare van ser enviats a un camp de concentració nazi de Transnítria, ocupada per la Romania col·laboracionista. Prèviament havien estat enviats a un gueto i seva mare havia estat assassinada. Va aconseguir escapar-se del camp i va restar amagat, fins que l’allistà a l’Exèrcit Roig com a cuiner. Després de la II Guerra Mundial va passar pels camps de desplaçats d’Itàlia, travessant tota Europa, abans d’embarcar-se cap a la Palestina britànica.

Aquesta experiència va quedar patent tant en la seva obra com en la seva opció lingüística per l’hebreu, que va ser la primera llengua escrita que va aprendre amb 13 anys, tot i que la seva llengua materna era l’alemany i coneixia l’ucraïnès, el rus, el romanès, el yiddish, l’italià, l’anglès, etc.

Aharon Appelfeld era un dels escriptors israelians més respectats, premi Israel de Literatura 1983, i a nivell internacional havia rebut, entre d’altres, el Premi Médicis per la seva autobiografia el 2004 o l'Independent Foreign Fiction del 2012.

Club Editor, que ha comunitat la notícia lamentant la mort d’un gran mestre, ha publicat algunes de les seves novel·les, com Flors d'ombra, En Bartfuss, l'Inmortal i Tsili, traduïts al català per Eulàlia Sariola. Aquesta darrera havia estat adaptada al cinema per director israelià Amos Gitai.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat