El director i actor teatral Hermann Bonnín ha mort als 84 anys segons ha confirmat la seva filla, la també actriu Nausicaa Bonnín a través de les xarxes socials. El també professor d'art dramàtic ha estat una de les personalitats més influents del teatre català.

Nascut a Barcelona l'any 1935, Bonnín es va formar a l'Institut del Teatre, que dirigiria del 1971 al 1981, una dècada durant la qual contribuí a la seva revitalització i configuració actual. Abans havia dirigit la Escuela Superior de Arte Dramático del Teatro Real de Madrid i l'any 1982 va ser nomenat director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 

L'any 1998 va fundar juntament amb el mag Hausson, el Brossa Espai Escènic, l'actual Escenari Joan Brossa. Molt vinculat a la figura del poeta, era membre del patronat de la Fundació Joan Brossa. Membre del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d’Espanya (1985-97), ha estat president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (1997-2005).  Premi Nacional de cinematografia i vídeo pel curtmetratge Refugiats i fugitius (1994), ha rebut, també, el premi ADB a la millor trajectòria artística (1981), el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de teatre (2003) i el Premi Nacional de Cultura del CoNCA (2013). Des del 2011 és membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el 2019 fou nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.

Com a director escènic cal esmentar els muntatges: La gavina, de Čekhov, amb traducció de Joan Oliver; L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, obra d’homenatge a l’avantguarda escènica, amb textos de J.V. Foix (1979); El guant negre (1981), d’August Strindberg; La pregunta perduda (1985), de Joan Brossa; Savannah Bay (1986), de Marguerite Duras; És així si us ho sembla (1987), de Luigi Pirandello; La gran il·lusió (1988), d’Eduardo De Filippo; Para Federico un son (1999), sobre textos de Federico García Lorca, amb el qual guanyà el premi Sebastià Gasch del FAD a la millor direcció; La mà de mico (2000), de Salvador Vilaregut, premi Butaca a la millor direcció escènica; La confessió (2001) i Mots de ritual (2003), de Josep Palau i Fabre; El far del maleït (2001), de Paul Autier, Paul Cloquemin i Rachilde, en versió de Sabine Dufrenoy; El fabricant de monstres (2003), de Max Maurey, Paul Coste i Charles Moitrier; La intrusa (2005), de Maurice Maeterlinck; Nausica (2005), de Joan Maragall; Don Juan, príncipe de las tinieblas (2008), de Palau i Fabre, al Teatro Español de Madrid; Retorn a Andratx (2010), de Baltasar Porcel; El comte Arnau (2011), de Joan Maragall, i La meva Ismènia (2013), d’Eugène Labiche, entre d’altres. 

Ha participat també com a actor en nombroses obres teatrals, cinema i televisió. En aquest apartat, cal destacar la seva participació a Laberint d'ombres, interpretant el patriarca de la família Aymerich.

La mort de Bonnín ha omplert la xarxa de missatges de condol i record

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat