Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors més influents en la literatura catalana del franquisme, sobretot perquè va apostar decididament per fer una literatura popular sense complexos... Pedrolo va conrear els diferents tipus de literatura "de gènere": novel·la negra, ciència ficció, novel·la eròtica... I això que també va dedicar-se a la traducció, i va escriure poesia, teatre... En total va publicar 128 obres, de tipus ben diferent. N'estava convençut que la normalització de la literatura catalana passava, justament, perquè el lector pogués trobar tot tipus d'obres en català. Potser la seva capacitat de connectar amb diferents públics té a veure amb que tingués el trist rècord de ser l'escriptor català més perseguit per la censura franquista. Ara, que se celebra l'Any Manuel de Pedrolo en el centenari del seu naixement a l'Aranyò (a la Segarra), Llibres del Delicte ha volgut reeditar una de les seves obres: Tants interlocutors a Bassera.

El Pedrolo més negre

Manuel de Pedrolo va ser el principal autor de novel·la negra en català durant el franquisme, amb obres com Joc brut (1965), Es vessa una sang fàcil (1954) o Mossegar-se la cua (1968). Va entrar al gènere negre, sembla ser, gràcies a l'amistat que mantenia amb Rafael Tasis, autor de la magnífica La Bíblia valenciana. Però Pedrolo, a més a més d'escriure novel·la negra, va ser director de la col·lecció de narrativa policíaca més mítica de la literatura catalana: La Cua de Palla. En aquella època la col·lecció va publicar 71 títols, alguns d'ells d'autors mítics, com Georges Simenon, Sébastien Japrisot, Graham Greene, James M. Cain... D'aquesta forma va apropar al lector en català obres que no eren accessibles en aquesta llengua, gràcies a les traduccions de Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Joan Oliver, Rafael Tasis, el mateix Pedrolo... A més a més, va possibilitar una sortida per alguns autors catalans que van començar a escriure novel·la negra, com Andreu Martín. La Cua de Palla no va tenir molta durada, però sens dubte va obrir la via perquè en el futur el català aconseguís un lloc digne en la producció de novel·la negra (aquesta col·lecció va ressucitar-se en un parell d'ocasions).

El misteri de Bassera

Tants interlocutors a Bassera és la història d'un jove que arriba a un poble a la recerca d'un secret del passat. Però en la seva investigació, acabarà topant amb tots els secrets del llogarret. El que comença com l'anàlisi d'una vida individual anirà complicant-se amb l'aparició de més elements que acaben involucrant a molta gent del poble. La comunitat rural apareixerà, en aquesta novel·la, com un focus de conflictes de tot tipus: enveges, ambicions, odis... I crims... Sobre una societat pacífica, on aparentment no hi passa res, hi plana la violència. El problema per al protagonista, sobretot, serà treure l'aigua clara d'una intriga de mentides i mitges veritats on res no és el que sembla. La recerca de la veritat sobre l'origen del protagonista acabarà convertint-se en una novel·la coral, on quedarà retratada la vida de tot Bassera. No és, estrictament parlant, una novel·la de lladres i serenos, però sens dubte és una novel·la sobre els abismes més negres de l'ànima humana.

Cinc anys té Delicte

Amb aquesta obra, Llibres del Delicte, una editorial especialitzada en novel·la negra que es considera continuadora de la tasca de La Cua de Palla, celebra que ha acomplert 5 anys. Amb una mitjana de 6 títols anuals, ha publicat nous autors catalans que es dediquen a la novel·la negra, com Ariadna Herrero o Marc Moreno, però també alguns dels escriptors de novel·la negra catalans més veterans, com Margarida Aritzeta, Anna Maria Villalonga o el mateix Pedrolo. Celebrar el seu aniversari amb Tants interlocutors a Bassera constitueix tant un homenatge a Pedrolo, com tota una declaració d'intencions.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat