La deriva repressiva de l’Estat espanyol ha arribat també a les institucions culturals catalanes. Organismes com la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), la Biblioteca de Catalunya, el MNAC o la CCMA, han vist intervinguts els seus comptes, fet que impedeix el desenvolupament normal de les seves activitats. És per això que nombroses entitats del món de la cultura han emès comunicats i manifestos en suport dels organismes afectats i en defensa de la cultura i del dret a decidir, com és el cas de l’AELC (Associació d’escriptors en llengua catalana).

Aquest fet lamentable ens remet a temps passats. Per exemple, al Segon congrés internacional d’escriptors per a defensa de la cultura, on gent de la cultura van reunir-se a València, Madrid i Barcelona l'any 1937. A la sessió del Congrés que va dur-se a terme a Barcelona hi van assistir escriptors antifeixistes d’arreu del món, com Stephen Spender, Niccola Potenza, o Rafael Alberti, que se sumaven a noms com Pablo Neruda, Octavio Paz, Antonio Machado, Miguel Hernández o André Malraux, que havien participat a les sessions de València i Madrid.

Entre els membres de la delegació catalana que hi participaven hi havia Pompeu Fabra Josep Pous i Pagès. I a la sessió de Barcelona, presidida per Lluís Companys i Carles Pi i Sunyer, va intervenir-hi el catedràtic i diputat Jaume Serra Húnter, que era el president de L’Associació Intel·lectual per la Defensa de la Cultura.

Recuperem el manifest d’adhesió d’aquesta associació arran de l'amenaça del feixisme que es vivia aleshores, manifest que van signar intel·lectuals i artistes com Josep Carner, Just Cabot, Margarida Xirgu, Joan Puig i Ferrater o Federico García Lorca.

"Manifest de l’associació intel·lectual per a la defensa de la cultura

Manifest, als intel·lecutals, artistes, escriptors, tècnics: a tots els amics de la cultura

Companys: A ningú i menys a vosaltres no passa desapercebuda la profunda transcendència dels moments que vivim: greus i inquietants moments! No cal una gran sagacitat per a contemplar el perfil, cada vegada més accentuat i clar dels corrents de forces en presència: el corrent de forces regressives, antihistòriques, reaccionàries, que es polaritzen amb ritme accelerat, que amenacen enderrocar totes les conquestes de l’esperit i enfront d’aquestes el torrent històric vital de forces creadores, reprimides descaradament o sordament pels qui volen fer retrocedir el curs ascendent de la Història. En tots els fronts de la vida social es lliura una lluita dura, els termes de la qual es plantegen així:

Progrés o Reacció!

Desenvolupament o Degeneració!.

Gairebé totes els pobles del món, sacsejats per una crisi econòmica sense precedents, constitueixen un terreny propici a la sembra i al floriment d’ideologies retrògrades propalades d’una manera sistemàtica i hàbil, apel·lant al reclam de la fraseologia brillant, demagògica, buida, per ocultar així el seu contingut real. Sobren les frases per a qualificar aquest contingut. Allí on aquestes ideologies s’han erigit en sistemes polítics, veureu sobre la dignitat, la llibertat i la cultura humana conculcades, l’edifici sangonent del feixisme. La faç del món, ferida pel fuet del feixisme, és un testimoni eloqüent per a poder jutjar. No es deu a un simple atzar el fet que sigui un govern feixista el que hagi desfermat sobre el món la guerra! És conseqüència natural immanent del feixisme. Vulgui-ho o no, el feixisme té necessàriament una tendència envers la guerra, puix que sols d’aquesta manera brutal superarà transitòriament les seves contradiccions internes i les seves diferències internacionals portades per aquest al paroxisme.

El feixisme, en una paraula, és la guerra!

La guerra, aquesta feroç allau de barbàrie i de mort, és una realitat. L’espurna de l’Àfrica pot abrusar el món i devorar els valors i adquisicions més cares de la Humanitat, damunt els quals gravita el risc de l’existència, en la societat actual, d’elements i sectors que constantment fomenten el bàrbar mite de la guerra!

La tragèdia del moment, companys és immensa!

Intel·lectuals, artistes, amics tots de la Cultura!

La indiferència davant la situació actual és més que una covardia: és un crim!. Som els dipositaris d’un tresor forjat per les generacions passades, després de grossos esforços: destruït sense treva avui pel feixisme, per la guerra, per la reacció. Unim-nos per a fer efectiva la nostra responsabilitat, defensant la llibertat, la dignitat, la cultura, la pau!

No pot argüir-se per eludir aquesta responsabilitat, que el perill no existeix per tot arreu. Seria sempre una inconsciència no veure les forces reaccionàries que tenen tendència a la destrucció feroç de la llibertat i de l’herència cultural de les nacions i nacionalitats! Mai com ara no s’havia pretès estrangular la impetuositat de les minories nacionals que tenen, pel seu caràcter i història peculiar, el dret d’afirmar llur personalitat!

A tots els països del món s’han alçat els intel·lectuals, els escriptors i artistes més eminents per unir llurs forces en defensa de la cultura i contribuir amb llur acció a la lluita per la pau, el progrés i la llibertat!

No hi ha a Catalunya cap organització que agrupi els esforços i coordini l’acció dels intel·lectuals conscients, liberals i honestos.

L’hora històrica exigeix que ens unim fraternalment, juntament amb totes les entitats culturals existents, com ens correspon, per mitjà d’un potent front d’acció per a la defensa de la cultura!

És aquest l’objectiu de l’organització que avui s’inicia des d’ací invitem cordialment tots els intel·lectuals, artistes, escriptors, tots els amics de la Cultura, conscients de llur responsabilitat i de llur deure social. Reforceu-la i junts lluitarem:

Contra la guerra!

Contra tota tendència regressiva!

Per la defensa de la cultura i de la llibertat!

Jaume Serra Húnter, Joan Puig i Ferrater, Margarida Xirgu, Lluís Capdevila, Granier Barrera, J. Miravitlles, Josep Lluís Sert, Josep Pinyol, L. Cervera, Mateu de Soto, Joaquim Xirau, Enric Casanoves, E. Bosch Roger, F. Martí Alpera, Emili Mira, Antoni Rovira i Virgili, Domènec de Bellmunt, J. Carner Ribalta, Josep Granyer, Just Cabot, Feliu Elies, Rafael Moragas, Josep Coll i Mas, Manuel Hugué, Maria Baldó de Torres, C. Rivas Cheriff, Dolors Palau, Antoni Riera, Marià Rexach, J.M. Marquès-Puig, Federico García Lorca, L. Aymamí, J. Ventalló, Càndid Luanco, Enric Palau, Manuel Galès, M. Viladrich.

23 desembre de 1935"