El Teatre Goya acull l'obra teatral La fuerza del cariño, de Dan Gordon, amb Lolita Flores com a protagonista, en un espectacle es podrà veure fins al 25 d'octubre. L'artista ha assegurat que se sent aquest teatre com si fos "casa seva", i ha recordat que en aquesta sala va fer la seva reestrena teatral fa quatre anys amb La plaça del diamant. "El Goya va ser com trepitjar la meva terra per part de pare, la meva meitat, que és catalana", ha assegurat. Lolita ha reivindicat que "el teatre és segur, més que un AVE o un avió", on la gent no manté les distàncies de seguretat. "Que la gent tingui més confiança de veure la cultura. A la cultura es vibra, mentre que els trens i avions ens desplacen per a fer feliços els altres".

La fuerza del cariño està dirigida per Magüi Mira i es basa en la novel·la de Larry McMurtry de 1975, a partir de l'adaptació teatral de Dan Gordon. A banda de Flores, integren el repartiment també Luis Mottola, Antonio Hortelan i Sara Moraleda. A la coneguda obra, que ve de representar-se a Madrid, Aurora i Emma són una mare i una filla molt unides, però amb punts de vista molt diferents sobre la vida. Aurora, que és viuda, és una bona mare, però vol decidir sobre la vida de la seva filla. Emma és una jove rebel que desitja independitzar-se; però vol fer-ho seguint el camí més convencional: casant-se amb un promès que no agrada a la seva mare.

Lolita Flores 'La fuerza del cariño' Natàlia Costa

Natàlia Costa

Flores ha remarcat que l'obra es va escriure en una època en què potser no hi havia tanta unió ni diàleg entre pares i fills, i que retrata un "xoc generacional", en un moment en què la mare va cap enrere mentre que la filla comença a viure. Sobre aquella època, Flores ha afirmat: "Volíem el millor pels fills, el que nosaltres pensàvem que era el millor, i quan els fills creixen, t'adones que el que tu pensaves que era el millor, per a ells és un horror", ha dit.

Actriu "de ronyó"

"Soc algú molt proper a la gent. Soc com soc. No sé fingir, per això no soc una actriu de mètode, sinó de ronyó", ha dit l'artista, que ha assegurat que menteix molt malament i quan hi ha alguna cosa que no li agrada, la diu. "Hi ha molta postura en aquesta professió i en totes", ha criticat Flores, que ha celebrat les persones que van amb la veritat per davant. "La gent agreix que siguis tu", ha afegit.

Preguntada sobre l'amor en temps de pandèmia, ha dit: "Enamorar-te, et pots enamorar en temps de pandèmia, de guerra i de pesta, és igual. Quan un s'enamora, s'enamora, el problema és que cal enamorar-se i no tothom està obert a això, potser s'arriba a una edat en què una vol viure tranquil·la, i prefereix sola que mal acompanyada", ha afegit l'artista.

Molta cura entre els actors i proves de covid-19

Sobre la situació de pandèmia, Flores ha afirmat que cadascú ha travessat la seva història personal, però, pel que fa a dins del teatre, ha avisat els espectadors que els actors es cuiden molt al carrer però també sobre l'escenari, on "no té cap sentit fer una funció amb mascareta". De fet, ha avisat que els actors es toquen però ho fan perquè poden i perquè que tenen molta cura d'ells mateixos, i que es fan proves periòdiques per confirmar que segueixen sent negatius.

"Aquest virus està matant l'economia i la cultura, però ens està matant als éssers humans, i adonar-se d'això", ha dit, i ha animat a "ocupar-se, no a preocupar-se" per la pandèmia, de manera que ella compleix amb totes les recomanacions sanitàries, ha dit. "No sé el temps de vida que em queda, però encara sóc molt jove", ha afegit.

Sobre les jornades de confinament, ha afirmat: "O em llençava per la finestra o feia alguna cosa, i vaig muntar una productora". Amb aquesta estructura va muntar Llévame hasta el cielo, dirigida per Juan Carlos Rubio, ha detallat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat