El productor Lluís Miñarro torna a la direcció amb Love me not, que s'estrena aquest dissabte al Festival de cinema de Rotterdam. Protagonitzada per l'actriu Ingrid García-Jonsson, Love me not és un drama al·legòric que reviu el mite bíblic de Salomé. Com ja va passar amb Stella Cadente, aquest no és un film convencional. En una entrevista a l'ACN, Miñarro ha assegurat que "no es pot fer una pel·lícula pensant en si li agradarà a l'espectador o pensant en quin festival anirà, sinó que un ha de ser autèntic i treure de dins el que vol expressar sobretot en la disciplina de la cultura". Miñarro ha assegurat que "la cultura és l'ovella negra del sistema i ha de provocar alguna emoció, fer les coses correctes perquè agradin a tothom és un error, no m'interessa això", ha afegit.

El director de 'Love me not', Lluís Miñarro. Pere Francesch ACN

El director de 'Love me not', Lluís Miñarro. Pere Francesch ACN

"Quan fem una pel·lícula no ve per casualitat, sinó per alguna cosa que t'ha impressionat i sacsejat i arriba un moment que ho vols vomitar", ha explicat Miñarro. Al productor el va colpejar la representació a Londres de Salomé, l'òpera de Richard Strauss -basada en l'obra de teatre d'Oscar Wilde-, amb la imatge d'aquest "baptista que no se sap si era un sant o un terrorista". Després de Stella Cadente va començar a desenvolupar el guió i s'hi va sumar posteriorment Sergi Belbel. Miñarro no es guia només amb el guió, sinó que deixa obert els diàlegs a la improvisació dels actors. 

L'actriu Ingrid García-Jonsson. 'Love me not'

L'actriu Ingrid García-Jonsson. 'Love me not'

La primera part del film se situa l'any 2006 a l'Orient Mitjà en un destacament militar i la segona part, molt més curta, en l'actualitat. En aquesta història, que tracta sobre com la repressió genera monstres, Yokanaan està confinat en una presó enmig del desert, entre barracons, considerat terrorista per uns i profeta per altres. Enmig d'aquesta guerra metafòrica a l'Orient Mitjà, Salomé és una soldat enamorada d'algú que no li convé. 

El seu interès inicial era donar-li la volta al mite bíblic de Salomé i veure'l des d'una perspectiva més actual. Quan Oscar Wilde el va escriure a finals del XIX, ha explicat, "tota la qüestió de la sexualitat estava molt reprimida" i Miñarro creu que darrere del mite hi havia una latència de l'homosexualitat. "Aquesta passió per agafar el mite de Salomé de la Bíblia i donar-li una nova lectura venia per la qüestió de ser més oberts i explorar altres camins de la sexualitat". 

Una altra lectura de la pel·lícula és la violència, la guerra i la política, que hi està molt present. Se situa a un lloc que podria ser Iraq l'any 2006 durant la invasió per part d'Estats Units i al voltant d'una presó de seguretat que es pot interpretar que és la d'Abu Ghraib. "Les senyals d'aquesta cosa tan horrible que va ser Abu Ghraib s'han intentat desviar i eliminar, mentre els camps de concentració dels nazis serveixen com a referència d'unes atrocitats de la Segona Guerra Mundial". El director ha assegurat que el film té un punt entre la rauxa i una certa realitat, i és "una marca molt catalana que s'ha oblidat. La gran tradició catalana veu d'un esperit contradictori que pot ser molt racional i molt boig", ha apuntat. 

Si hagués d'escollir una paraula per definir el to de la cinta, Miñarro utilitza la ironia. "És per un espectador que no vagi simplement a consumir un entreteniment, sinó per algú que vulgui participar de la proposta que es fa". Creu que l'espectador "pot fluir" amb el film perquè "és divertida a estones amb uns actors molt interessants i hi ha els elements per gaudir d'una estona de cinema".

Miñarro torna a la direcció en aquesta coproducció amb Mèxic rodada al Desert de Chihuahua i Cardona, entre d’altres localitzacions. És el seu segon llargmetratge de ficció, després de Stella Cadente. Coescrita amb Sergi Belbel, compta amb un repartiment format per García-Jonsson, Francesc Orella, Lola Dueñas i Oliver Laxe, i els actors mexicans Luis Alberti, Fausto Alzati i Hugo Catalán. 

El film formarà part de la secció Signatures del Festival de Rotterdam, dedicada a obres recents d'autors destacats del panorama internacional com Carlos Reygadas, Claire Denis, Garrel i Jean-Luc Godard. Anteriorment, Miñarro havia competit en secció oficial amb 'Stella Cadente' (2014), guanyant el principal premi, Tiger, amb Finisterrae (2011), de Sergio Caballero, com a productor.

Està previst que Love me not s'estreni comercialment després de la premiere a Rotterdam i posterior recorregut per festivals. És una producció de Lluís Miñarro i la mexicana Piano Producciones amb la col·laboració d’ICEC i EFICINE i la participació de TV3.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat