El Teatre Tantarantana estrena dimecres una nova versió teatral de Peggy Pickit ve el rostro de Diós, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig. Un text que ja es va representar –en català- al Maldà l'any 2017 però que ara arriba amb nova traducció al castellà, d'Albert Tola, amb el propòsit que acabi passant per Madrid. I és que la proposta és de la companyia madrilenya La Cantera de exploraciones teatrales (Jorge Sánchez i Marta Cuenca), que s'han atrevit amb un text de l'autor alemany contemporani més representat, sumant repartiment català i la complicitat del Tantarantana al projecte. L'obra és una "batalla de saló" aparentment clàssica però amb moltes capes narratives i temporals que confronta les visions del món i de la vida de dos matrimonis amics, un dels quals acaba de tornar de sis anys de missió humanitària a l’Àfrica.

L'obra de Schimmelpfennig explica el retrobament de de dues parelles amigues des de que estudiaven juntes la carrera de medicina: Els uns tornen d’una missió humanitària a l’Àfrica, els altres són els amfitrions i els reben a casa seva. Porten sis anys sense veure’s, i al llarg d'aquesta "batalla de saló –subgènere teatral des de Qui té por de Virginia Woolf", ha recordat el traductor Albert Tola- intenten renovar els vincles d’amistat però van prenent consciència de l’abisme que ara els separa.

Aquest és un dels textos més reconeguts de l'alemany, i també el seu preferit, segons ell mateix va confessar al traductor de la seva obra al castellà. Oscil·la entre el vodevil i la sàtira i hi conviuen la reflexió crítica sobre la relació entre el món subdesenvolupat i Europa (amb la qüestió de la cooperació com a tema), amb les pròpies crisis existencials dels dos matrimonis, així com de la seva relació.

"Va ser un repte molt gran (per a Schimmelpfennig) perquè s'inscriu en un gènere que ho és per a qualsevol autor, i no ho fa de manera convencional sinó amb una estructura narrativa molt complexa: narradors en tercera persona que expliquen una història de fa molt temps, i alhora amb diverses capes de temps i amb la particularitat que les repeticions són un element clau", ha il·lustrat Albert Tola sobre la complexitat del text.


Els mateixos actors participants (a banda de Marta Cuenca, de La Cantera, també els catalans Mireia Gubianas, Toni Vives i Marc Pujol) han expressat aquest dilluns la complexitat del text i l'exigència interpretativa d'uns personatges que ara interactuen en present, ara en passat, o trenquen la narració per protagonitzar monòlegs interiors, entre altres capes dramàtiques.

Per Gubianas, de fet, "més enllà del tema de la cooperació (Schimmelpfennig) ens parla d'un moment vital (la crisi dels 40) on tots els que hem passat aquesta frontera, d'una manera més o menys profunda, ens hem fet preguntes com 'quin és el meu present', 'on han anat a parar els meus somnis', 'em fa feliç la imatge que tinc de la meva vida',etc."

Quant a la companyia madrilenya, Jorge Sánchez i Marta Cuenca, van escollir aquest text del dramaturg alemany perquè "era una possibilitat de poder presentar-lo (per primera vegada) a la ciutat de Madrid". "Era una de les obres que més podíem abordar, perquè ens permetia mantenir l'estat d'investigació de llenguatge escènic i noves dramatúrgies, però apropant-nos a un públic més ampli", comenta Sánchez, director del muntatge.

La Cantera Exploraciones Teatrales ja havien col·laborat amb el Tantarantana, en una sola ocasió, l'any 2014. Va ser amb 'Ocupa Raval', una proposta de teatre itinerant pel barri barceloní en la línia del que ja havia creat la companyia a Buenos Aires i Madrid, amb textos demanats a autors locals que parlessin específicament sobre aquest barri.