Després de l'excepcional personalitat d'Albert Eistein -que va visitar Barcelona l'any 1923-, no ha estat normal que es barregessin la física, el carisma i el reconeixement social. Jorge Wagensberg Lubinski, mort ahir a l'edat de 69 anys, ho va aconseguir com a científic, divulgador, creador de museus, conferenciant, escriptor, col·laborador de mitjans o editor. En aquest sentit, només cal recordar que era un dels personatges imitats al programa Minoria Absoluta de RAC1. I no cal dir que en saber-se la notícia de la seva mort, anunciada pels impulsors del seu darrer projecte l'Hermitage Barcelona, les mostres de condol i de tristesa van inundar les xarxes socials. El seu nebot, l'actual diputat d'ERC Ruben Wagensberg, va rebre bona part d'aquestes mostres d'afecte i reconeixement. 

Wagensberg va néixer a Barcelona el 2 de desembre 1948, tres anys després de la Segona Guerra Mundial, en una família jueva. Els Wagensberg, originaris de Polònia, havien arribat a Barcelona fugint de l'antisemitisme que ja es respirava abans de l'ascens de Hitler al poder i la invasió del país per part dels alemanys. A Barcelona, van poder evitar la persecució nazi -però no es van estalviar les penúries de la Guerra Civil. "El meu pare va fer una fàbrica del no-res, partint de zero. Sempre em fascinava veure com entreven les matèries primeres per una banda i en sortien els objectes perfectament acabats per l'altra. Tenia una fàbrica de maletes. Ell inventava tot el procés, fins i tot les màquines. Tant és així que quan ell va morir, vam vendre les màquines que ell va fer a un altre fabricant. Era un home orquestra. L'home dissenyador, l'home fabricant, l'home obrer, l'home administrador..." comentava Wagensber en una entrevista a Crític

Com en d'altres famílies jueves catalanes, que van viure en carn pròpia l'ambient d'intolerància i l'estretor nacionalcatòlica de la postguerra i els vincles del franquisme amb els seus aliats alemanys, els Wagensberg van posar als seus fills, Jorge i Mauricio, noms gentils. Això sí, formaven part de la Comunitat Israelita, fundada l'any 1918 -ara fa cent anys- i van enviar als seus fills a l'Escola Suïssa i al Liceu Francès, fora de les urpes de l'educació -i adoctrinament- del règim. Tot i definir-se com a ateu, els orígens familiars i la condició jueva familiar formen part del seu llibre de records d'infantesa i formació, Alguns anys després, publicat l'any 2015 per Ara Llibres.

jorge wagensberg 2 doctor honoris causa ACN

Jorge Wagensberg, nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Lleida/ACN

Llicenciat i doctor en Física per la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari, hi va ser professor de teoria dels processos irreversibles fins l'any 2016. Professor convidat a la Danube University Krems (Àustria) i doctor honoris causa per la Universitat de Lleida, l'any 2010.

En paral·lel, com a divulgador del pensament científic, l'any 1991 va acceptar la direcció del Museu de la Ciència de Barcelona, embrió del que avui és CosmoCaixa, un dels centres més innovadors del món, amb seus a Barcelona i Madrid, i fins a l'any 2014 va ser el director científic de la Fundació La Caixa.

Sempre inquiet, va ser el director museogràfic del projecte de l'Hermitage Barcelona, impulsat per Ujo Pallarés i Valery Yaroslavsky. Per al projecte Wagensberg -tal com us explicàvem en aquest article- va plantejar un projecte museogràfic propi i únic de caràcter interdisciplinari, o en paraules seves, "transdisciplinari", que combinés art i ciència,

Wagensberg també va presidir l'Ecsite (European Collaborative for Science & Technology) entre el 1993 i el 1995 i, des del 2010, era membre fundador de l'EMA (European Museum Academy). Com a divugador, conferenciant, escriptor i articulista va tenir una notable presència pública, col·laborant a Mètode, El País i El Periódico. A més, comptava amb una vintena de llibres publicats i un centenar de treballs d'investigació sobre termodinàmica, matemàtica, biofísica, microbiologia, paleontologia, entomologia, museologia científica i filosofia de la ciència. L'abril del 2014 va publicar un treball en la revista sobre cognició i evolució 'Biological Theory', del Konrad Lorenz Institute d'Àustria, sobre l'essència del mètode científic: 'On the existence and uniqueness of the scientific method'.

Com a editor, el 1983 va fundar la col·lecció de llibres 'Metatemas' de Tusquets, que va publicar autors com Schrödinger, Einstein, Konrad Lorenz, Richard Feynman, Stephen Jay Gould, Jacques Monod, François Jacob, Norbert Wiener, Murray Gell-Mann, Martin Gardner, Martin Rees, Richard Dawkins, Benoît Mandelbrot, Lynn Margulis, Douglas Hofstadter, Sheldon Glashow, René Thom i el mateix Wagensberg, que havia escrit una infinitat d'aforismes.

"Si hi ha una cosa certa en aquest món, és que el món és incert. I el que no pots anticipar és incertesa. Per tant, abans que arribi la incertesa, has d'estar armat amb el nombre més gran possible de solucions" responia a l'entrevista referida, quan se li preguntava sobre el futur i la necessitat de canviar, de buscar noves idees. Una necessitat de generació d'idees noves davant la qual, aquell nen jueu de Barcelona, va respondre-hi unint ciència, pensament, divulgació i art.