Després de la Fundació Joan Miró i la Fundació Tàpies era lògic que Joan Brossa reclamés el seu espai en un edifici singular i històric de la ciutat de Barcelona. Si el primer el va trobar en un edifici de nova planta construït per Josep Lluís Sert i el segon ho va fer a l'esplèndid edifici modernista que havia acollit l'editorial Montaner i Simón, l'artista i poeta Joan Brossa ho ha fet als 1.700 m2 de l'antiga fàbrica medieval de moneda de Barcelona, la Seca, al carrer del mateix nom -ben a prop del Museu Picasso- al barri del Born, i com a continuació natural d'un espai que ja duia el seu nom, el Teatre La Seca Espai Escènic Joan Brossa, fundat per dos brossians com Hermann Bonnín i el mag Jesús Julve "Hausson", amb el qual es vol arribar a crear un únic i gran espai Joan Brossa.

El nou Espai Joan Brossa és el resultat de la trobada entre la Fundació Joan Brossa, creada per la companya i vídua de l'artista Pepa Llopis l'any 1999 seguint les seves voluntats, i presidida actualment pel poeta i "traficant d'idees" Vicenç Altaió, La Seca Espai Escènic Joan Brossa i l'Ajuntament, que cedeix l'edifici del carrer de la Seca número 2, remodelat recentment per Meritxell Inaraja i connectat interiorment amb el teatre, com a seu de la Fundació i del Centre d'Estudis Joan Brossa. 

Després de l'exposició Poesia Brossa al MACBA, de la fundació del Centre d'Estudis Joan Brossa i de la publicació de Poemes Inèdits, el nou Espai Joan Brossa està cridat a ser l'espai de referència de l'univers brossià i de les escriptures radicals, la performance i les arts parateatrals. De moment, aquest dijous 10 s'ha presentat el nou espai a la premsa i al públic, amb una acció artística d'Alícia Kopf, escriptora, artista multidisciplinar i membre del Centre d'Estudis Joan Brossa, titulada "Amb la clau a la boca" que vol servir per donar entrada al poeta a la seva nova llar, tot i que no s'obrirà al públic fins al mes de setembre o octubre. Tot plegat, encarat a un 2019 que celebrarà el centenari de l'artista i poeta amb l'Any Joan Brossa.

© RomaYñan-Fundació Joan Brossa

"La poesia és transformació"

"La poesia és transformació", una cita de Joan Brossa, ha servit a Altaió per iniciar el seu discurs, en que ha desgranat la importància de la figura de Brossa com a transmissió entre generacions. Entre la primera avantguarda de Miró i Salvat Papasseit i la Revolta Poètica dels 70, generació de la qual forma part el mateix Altaió. En aquest sentit, i partit de l'art com a combat, represa i continuïtat, ha volgut posar de manifest que la voluntat del nou espai es el diàleg entre l'obra de Brossa i els nous creadors, saludat la generació de la insurgència, personificada d'Alícia Kopf, nascuda l'any 1982, situant-la  dins aquesta genealogia.

El president de la Fundació Brossa ha definit aquest nou espai com "la casa de la paraula que transforma", posant de manifest que la voluntat del nou espai on s'uneixin les arts de l'escriptura i les arts plàstiques, enllaçant temps verbals. "Ser poeta és un ofici, un idealisme materialista que té com a moneda els mots" ha recordat Altaió, que ha volgut destacar la coincidència que aquest nou espai es trobi en l'antiga fàbrica de la moneda de la ciutat de Barcelona.

© RomaYñan-Fundació Joan Brossa

Kopf, brossiana confessa, ha preparat la seva acció gràcies a un diàleg amb el mateix edifici, on ha jugat amb un element habitual en Brossa com el confeti. Un confeti, símbol de festa, de joc, d'alegria, tenyit de vermell sang que es reparteix per les lleixes com a presagi dels llibres que s'hi han de col·locar i que serveix per reinterpretar una de les obres de Brossa més poc vistes, exposades i conegudes, Caront. Una sang que vol ser alegoria de sang nova i, també, símbol de vida també nova. Per donar una volta més a la seva proposta, Kopf ha comptat amb els Falconers de Barcelona, que materialitzaran amb els seus cossos la coneguda sentència de Bernard de Chartres "som nans a l'espatlla de gegants", aplicada al coneixement i herència de la tradició, i la creadora de música electrònica Laura Llanelli. 

Abans de l'obertura el mes de setembre, amb una exposició dedicada a l'humanista i psiquiatra Joan Obiols titulada Art i follia, s'han previst dos actes més: El 13 de maig, la Promenade Carles Santos, dissenyada per Esther Xargay dins els actes de la Barcelona Poesia, i el dia 29, la concentració de poetes en motiu de la presentació de l'antologia de poesia catalana Mig segle de poesia catalana, del maig del 68 a 2018, a cura de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura. Tot plegat com a aperitiu d'un Any Brossa que començarà amb el poeta instal·lat a la seva nova casa.