El talent millenial serà el gran protagonista de la 11ª edició del Festival Sismògraf d’Olot. Coreògrafs, ballarins i ballarines nascuts durant els anys 90, artistes que encara busquen consolidar-se dins el sector i davant del públic. Una generació marcadament femenina i feminista. El certamen, que també compleix cinc anys com a mercat estratègic, aprofita per reivindicar el present. “Moltes de les peces miren enrere per fer-se present” ha explicat la directora artística, Tena Busquets. Enguany, a més, hi haurà més presència internacional que mai i dues novetats més que, alhora, expliquen la idiosincràsia de Sismògraf: un espectacle en un volcà i un recorregut en bicicleta que ens permetrà gaudir de l’espai - indissociable del festival - i de tres espectacles. Tot del 25 al 29 d’abril. Aquests són els nostres imprescindibles:

Ballar és cosa de llibres (Pere Faura, Claudia Solwat i Javier Vaquero)

Balles o mires? Ballar és cosa de llibres és un espectacle escènic participatiu i per a tots els públics dirigida i interpretada per Pere Faura, Claudia Solwat i Javier Vaquero. Una iniciativa d’aquelles per recomanar a tothom, que combina la dansa i l’observació de la dansa, el fet de ser ballarí i el de ser espectador, la força d’una experiència física i el plaer de sentir-se seduït per un cos que balla amb un llibre. Un espectacle on un llibre es pot convertir en la teva parella de ball, o en el teu acompanyant.

360 grams de bellesa (Ada Vilaró)

Ada Vilaró és, al meu entendre, una de les artistes més interessants del país. Honesta, valenta, incansable. Ho va demostrar a Públic Present 24h, la performance que va transformar Olot ara fa tres anys i hi va tornar, per exemple, a UrGENTestimar (FiraTàrrega 2017). Ara prepara un muntatge que neix d’una experiència fràgil, íntima i personal. Un procés de creació sobre la bellesa i la vida. “Tinc un pit i no per això el meu cos deixa de ser bell” així comença 360 grams de bellesa.

Servei de desubicacions 24h (Clàudia Mirambell)

Aquesta és una de les propostes “millenials” d’enguany. Un muntatge creat per la gironina Clàudia Mirambell - artista que explora formats, combinant la coreografia, la dramatúrgia i la transformació de l’espai - que gira al voltant d’un recorregut. Fins a quin punt l’espai públic està manipulat? Què forma part de la dramatúrgia? I què forma part de la quotidianitat? Si això és un espectacle, nosaltres som el públic. O potser intèrprets? No deixarà ningú indiferent.

Conseqüències (cia. Moveo)

És un d’aquells espectacles que, allà on va, triomfa. Una proposta irònica i simpàtica sobre la possibilitat d’estar desubicat, desfasat, d’anar tard pel món, i sobre les conseqüències que se’n deriven. Un espectacle per a tots els públics que difumina la línia entre l’intèrpret i l’espectador.  Va guanyar el Premi Moritz FiraTàrrega 2017 a la Millor Estrena d’Arts de Carrer i va ser finalista dels Premis de la Crítica. S’ha de veure.

Conseqüències de Moveo

Unitats de Xoc II (Tuixén Benet)

Aquest projecte forma part d’Apilats, un conjunt de quatre peces de dansa creades per quatre joves creadors i creadores. Què tenen en comú? Han estat seleccionades com a finalistes al Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2018. Són peces autònomes que al Sismògraf es presentaran en conjunt. Totes tenen bona pinta, però aquesta crida especialment l’atenció: Primer perquè es tracta d’un projecte coreogràfic sobre el record i el tacte de la guerra civil espanyola. Segon perquè la direcció i coreografia és de la Tuixén Benet, una de les Filles Föllen. I tercer perquè la dramatúrgia és de la Raquel Tomàs. Un nom que no falla.

Rare Birds (Un loup pour l’homme)

Una mica de circ sempre va bé. Rare Birds són sis acròbates que intenten mantenir-se en un estat de desequilibri permanent. Agrupen els cossos, s’enganxen pels braços i les cames, busquen formes curioses, procuren tendir cap a la inestabilitat. Ho intenten, fracassen, i tornen a començar. Els cicles es repeteixen. No es tracta d’assolir el punt d’equilibri, l’objectiu és la transformació.  Alerta: Un loup pour l’homme és una de les companyies de més prestigi internacional.

Erritu (Kukai Dantza)

El lema d’enguany al Sismògraf és “el present present”. I això és el que fa Kukai Dantza, que parteixen de la dansa d’arrel i miren al present i futur. Erritu és una composició coreogràfica i coral que neix de la voluntat de reflexionar sobre els rituals. Un grup de ballarins i una coral projecten les seves mirades, els seus moviments, les seves veus, cap certs rituals tradicionals que han perdurat  als nostres temps. Els Kukai Dantza ja són una de les cites imprescindibles a Olot. Es representarà dins el cràter d’un volcà.

Hippos de Zum Zum Teatre i Quim Bigas

Hippos (Zum Zum Teatre i Quim Bigas)

Ho vam dir en el darrer article de FiraTàrrega: Hippos és un d’aquells espectacles que desperta un somriure d’orella a orella. Una petita peça de carrer que ens recorda que tots, siguem com siguem, podem ballar i que, a més, va aconseguir fascinar per igual grans i petits. Ara tenim l’oportunitat de veure-ho a Olot. Només diré una cosa: repetiré.

La bugada (Labuena Compañía)

Recordeu quan les àvies o les besàvies rentaven la roba al safareig? La bugada ens transporta a aquell espai i aquell temps. Un espai real, una plaça que preserva els vestigis de l’ús públic, unes dones que renten, aigua i sabó per tot arreu, roba blanca i un safareig on aquestes dones comparteixen confidències, desitjos, pors i la quotidianitat que no s’atura. La bugada és el resultat del taller de creació col·lectiva impartit per Labuena Compañía. El safareig com a metàfora.

Cratère n°6899 (Gwendoline Robin)

En sentirem a parlar. Cratère n°6899 és una mirada cap a les galàxies, cap als extrems de l’univers i també cap a allò més terrenal, cap a les pedres, les formacions geològiques... Un viatge cap als orígens de l’Univers i un intent de reconstruir les condicions d’aquells temps: la dispersió de l’aigua per la superfície de la Terra, els efectes visuals i sonors d’uns fenòmens ancestrals que van anar formant el nostre planeta ara ja fa uns quants milions d’anys. 

Torus (Humanhood)

En termes geomètrics, Torus és una figura circular popularment coneguda com a “dònut”, una forma geomètrica que es troba arreu de la natura. La companyia Humanhood - no oblideu el nom - ha pres aquesta forma tridimensional com a punt de referència de la seva primera peça de grup, un espectacle per a cinc ballarins que explora els processos dels sistemes dinàmics des del ritme i la interconnexió dels cossos.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat