Julio Manrique i Laura Conejero es reuneixen a La Villaroel sota la direcció de Pau Miró per presentar Una història real. Manrique interpreta l'escriptor protagonista d'aquesta història, i Conejero dóna vida  la seva editora. Als dos actors s'hi sumen Mireia Aixalà i Nil Cardoner. La peça es podrà veure a La Villarroel fins al 29 de desembre. 

Per a la directora artística de La Villarroel, Tania Brenlle, "aquest projecte ha estat un regal, tenir la possibilitat d’ encarregar un text a un director com Pau Miró que fa molt temps que conec i poder comptar amb el Julio, que ha dirigit un parell de projectes a La Villarroel però que mai hi havia treballat com actor. Fa temps que em rondava pel cap fer un projecte amb tos dos junts.” També s’ha mostrat feliç de poder comptar “amb la Laura que fa molts anys que la conec i que hi vaig poder treballar, la Mireia, una habitual ja de la casa i el Nil, que té un currículum molt important tot i la seva joventut.” Brenlle també ha explicat que,“Com a tots els projectes de nova creació aquest ha passat per moltes transformacions, no exagero si dic que potser estrenem la desena versió del text” i que està feliç amb el resultat perquè és “una obra molt actual i molt interessant.” Pau Miró ha agraït a la Tània Brenlle, la seva “aposta sincera des de fa quatre anys” per fer-li l’encàrrec del text, que “no va sorgir fins que no va aparèixer una idea que va connectar amb mi, amb coses que m’interessaven.” També ha agraït la participació i la generositat de tota la companyia “companys de professió però que no havíem treballat mai junts” per ajudar-lo a construir la versió definitiva en el procés d’assajos."

Un combat polític tamisat pel conflicte emocional

Miró volia escriure sobre “l’auge de l’extrema dreta, però a mida que anava escrivint (per què quan escrius una cosa és com comences i una altra on acabes) van anar sortint les esquerdes dels discursos de l’esquerra, plens de bones intencions, però molt lluny de convertir-les en realitat.” D’aquí va sorgir la història sobre la difícil relació entre un pare, escriptor que aconsegueix un gran èxit publicant una novel·la sobre el dol per la mort prematura de la seva dona, i el seu fill, un adolescent amb altes capacitats que es revolta contra les conviccions progressistes del seu progenitor. Hi apareixen també la seva editora i la psicòloga a la qual ha d’acudir el fill i temes com la relació entre realitat i ficció i la lluita pel domini del discurs. “En el fons del que volia parlar és de la incapacitat per posar-nos en el lloc de l’altre. Construir un relat serveix per caricaturitzar l’altre. Perdem la capacitat de apropar-nos a l’altre. El fill adolescent no paeix que el pare hagi utilitzat el dol per la seva mare i mercadejar amb això. La manera que té aquest fill que té altes capacitats de tornar-s’hi contra el pare es coquetejar amb el discurs ultra conservador, ultra liberalista.”  Per a Pau Miró, a Una història real hi ha un combat polític tamisat pel conflicte emocional. Al final, això va de dos persones que necessiten trobar-se i abraçar-se. L’Editora també participa d’aquest procés intenta posar-se en el lloc de l’altre” Pel que fa al personatge de la psicòloga “representa la realitat, fa un retret als que es dediquen a la ficció per la poca empatia real que tenen per la vida i les dificultats de l’altre.”

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat