L'Editorial Barcino va ser fundada el 1924 per Josep Maria Casacuberta, amb l'objectiu principal de promoure la literatura clàssica catalana. La idea, sembla ser, va ser del mateix Pompeu Fabra, que considerava que la normalització de la llengua i la literatura catalana passaria, justament, per la valorització de la seva millor literatura. Ara, quan fa més de 90 anys que l'Editorial Barcino va començar amb la seva missió, vol donar un nou impuls a les seves col·leccions, pretén "refrescar els clàssics" i demostrar que autors com Ramon Llull, Bernat Metge o Anselm Turmeda són, "completament moderns" i "molt digeribles".

Popularitzar

La col·lecció que fonamenta tota la trajectòria de Barcino és Els Nostres Clàssics, que segueix una línia molt acadèmica: cada llibre és treballat acuradament durant 3 o 4 anys. Les transcripcions són estrictament revisades, i cada obra disposa d'un ric i contrastat aparell de notes, així com una riquíssima introducció. Per a realitzar les edicions crítiques es busca als màxims experts en cada autor, que treballen en contacte estret amb els filòlegs de l'equip editorial. Mentre que a la col·lecció Els Nostres Clàssics es respecta l'ortografia original del text, amb les dificultats de lectura que això comporta, la col·lecció Tast de Clàssics presenta les obres transcrites amb una ortografia normalitzada (la transcripció no és feta per estudiosos sinó per autors actuals, com Marta Pessarrodona o Lluís-Anton Baulenes, per dotar-los de més frescor). Tast de Clàssics aporta introduccions molt breus i un aparell de notes mínim. L'editorial Barcino vol que aquesta línia sigui la porta d'entrada de molts lectors al món dels clàssics catalans. A més a més, manté d'altres línies d'edició com la Biblioteca Verdagueriana, que ofereix els millors textos del poeta i estudis sobre ell.

espill

Internacionalitzar

Un dels objectius actuals de l'Editorial Barcino és, també, divulgar internacionalment els clàssics catalans. Per a això ha arribat a acords amb editorials estrangeres per portar a d'altres llengües autors com Ramon Llull o Ausiàs March. Manté una col·lecció en alemany amb Lit Verlag, una de les grans editorials acadèmiques alemanyes, on s'ha publicat 8 títols (de Bernat Metge, de Sant Vicenç Ferrer, de Jordi de Sant Jordi...). Les publicacions en anglès es fan amb la col·laboració de l'editorial Tamesis, i en aquesta col·lecció s'han editat 9 textos de Francesc Eixemenis, Jacint Verdaguer, Ramon Muntaner... En castellà, Barcino treballa amb DVD Ediciones i ha aconseguit publicar quatre textos, entre els quals Curial e Güelfa i el Sent Soví. A més a més, ja s'han fet algunes traduccions a l'italià i al francès, i ara s'estan preparant edicions en grec i hongarès.

Una editorial que tot ho aprofita

Una de les peculiaritats de Barcino és que manté viu tot el seu catàleg de clàssics. Les edicions més antigues es continuen aconseguint. En algun cas s'han fet noves traduccions dels clàssics, més actualitzades, però encara es poden aconseguir les traduccions antigues, ja que hi ha estudiosos que estan interessats en elles. D'aquesta forma al seu catàleg encara s'hi poden localitzar els 180 volums de la col·lecció emblemàtica Els Nostres Clàssics. 

anselm turmeda

Hereus del noucentisme

Quan es va crear Barcino, amb esperit noucentista, l'editorial volia omplir un espai cultural que a d'altres països cobrien les edicions institucionals. La publicació de clàssics catalans va ser sempre la seva prioritat, però van establir altres línies per difondre la cultura pel país. Per exemple, van ser els primers en crear una col·lecció de llibrets de divulgació científica, la Col·lecció Popular Barcino, en que es volien difondre, de forma breu però rigorosa, alguns temes d'actualitat. Abans de la guerra van editar des de l'Ortografia catalana de Pompeu Fabra fins al Resum de literatura grega de Carles Riba, però també un manual de càmping o un manual sobre els pioners de l'aviació. I també es van dedicar a l'edició de traduccions de literatura estrangera, com uns magnífics Shakespeares en traducció de Cèsar August Jordana.

La dura postguerra

Casacuberta es va veure obligat a deixar l'editorial en repòs quan els franquistes van prendre Barcelona. Els vencedors van obligar a destruir molts volums del fons. Set camions sencers van sortir del magatzem de l'editorial amb exemplars condemnats a la foguera (entre ells, òbviament, les traduccions del Càndid, del pervers Voltaire). Tancat a casa seva, malgrat tot, Casacuberta va continuar preparant nous volums, que publicaria anys més tard. En aquells anys difícils va publicar l'única obra en castellà del seu catàleg: un facsímil dels volums dedicats a Catalunya i a Mallorca del Recuerdos y bellezas de España de Pau Piferrer. Va poder reprendre les publicacions en català amb un volum d'obres teològiques d'Arnau de Vilanova. Però van ser anys molt difícils.

Nous temps al mercat editorial

El 1972 Casacuberta passava per moltes dificultats però en aquells moments Barcino va arribar a un acord de mecenatge anb la Fundació Carulla-Font (l'actual Fundació Carulla), que s'encarregaria del patrocini d'aquesta editorial fins avui. Gràcies a l'empenta de Lluís Carulla, el propietari de Gallina Blanca, l'editorial va aconseguir molts subscriptors i va poder revifar-se. Casacuberta va seguir al front de l'editorial fins a la seva mort. Editorial Barcino continua fidel als seus orígens, però en els darrers anys ha apostat per donar la màxima difusió als clàssics, amb iniciatives com la col·lecció Tast de Clàssics o campanyes per guanyar públic, com la plataforma Amics dels Clàssics. Els editors de Barcino asseguren que malgrat la crisi han mantingut el nivell de vendes. Però l'altra gran col·lecció catalana de clàssics, la Bernat Metge, recentment ha deixat d'estar sota el control de la família Guardans-Cambó, que l'havia patrocinat durant gairebé tot un segle, i ha passat a ser editada pel grup SOM, amb el suport de la Fundació Bancària "la Caixa". La Bernat Metge sí que accepta que havien caigut molt els lectors fidelitzats.

Enganxar públic amb Turmeda

Enguany l'editorial Barcino té previst fer un nou llançament de La disputa de l'ase d'Anselm Turmeda, tot aprofitant que se celebra el sisè centenari de la seva publicació. Els editors asseguren que és una bona carta de presentació de la literatura catalana entre els que no la coneixen, perquè és "el text més divertit de la literatura catalana medieval". Pels menys erudits, està disponible en la col·lecció Tast de Clàssics: La disputa de l'ase, per a tots els públics.

 

Imatge de portada: Ramon Llull. Document de la Biblioteca de Catalunya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat